Inicio > Assaig teòric, Definició i les claus del èxit, Videojocs > Definició de videojoc i les claus del èxit

Definició de videojoc i les claus del èxit

Un videojoc (de l’anglès vídeo game) o joc de vídeo és un programari creat per l’entreteniment en general i basat en la interacció entre una o diverses persones i un aparell electrònic que executa aquest videojoc; aquest dispositiu electrònic pot ser un ordinador, un sistema arcade, una videoconsola, un dispositiu handheld o un telèfon mòbil, els quals són coneguts com “plataformes”. Encara que, usualment el terme “vídeo” a la paraula “videojoc” es refereix en si a un visualitzador de gràfics rasteritzats, avui en dia s’utilitza per fer esment de qualsevol tipus de visualitzador. Al dispositiu d’entrada utilitzat per manipular un videojoc és conegut com “controlador de joc“, i varia depenent de la plataforma que es tracti. Per exemple, un controlador de consola podria únicament constar d’un botó i una palanca de comandament. No obstant això, un altre podria presentar una dotzena de botons i una o més palanques. Sovint, els primers jocs informàtics feien ús d’un teclat per a dur a terme una interacció, i fins i tot es necessitava que l’usuari adquirís una palanca per separat, que tenia un botó com a mínim. Diversos jocs d’ordinador moderns permeten, i en alguns casos exigeixen, que l’usuari utilitzi un teclat i un ratolí de forma simultània.
En general, els videojocs fan ús d’altres maneres de proveir la interactivitat i informació al jugador. L’àudio és gairebé universal, usant dispositius de reproducció de so, com ara altaveus i auriculars. Altres de tipus feedback es presenten com perifèrics hàptic que produeixen una vibració o realimentació de força, amb la manifestació de vibracions quan s’intenta simular la realimentació de força.
Aquesta varietat de format en què s’han comercialitzat els videojocs, per a tots els gustos, circumstàncies i butxaques, ha contribuït eficaçment a la seva àmplia difusió entre tots els estrats econòmics i culturals de la nostra societat, constituint una de les fonts d’entreteniment més importants de les últimes tres dècades, especialment per als més joves.
Enfront de la contemplació de la TV que, un cop seleccionat un canal, deixa poca iniciativa a l’espectador (tot i que li mantingui intel·lectualment actiu i estimuli la seva imaginació), els videojocs representen un repte continu per als usuaris que, a més d’observar i analitzar l’entorn , han assimilar i retenir informació, realitzar raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies cognitives de manera organitzada i desenvolupar determinades habilitats psicomotrius (lateralitat, coordinació psicomotora …) per afrontar les situacions problemàtiques que es van succeint davant la pantalla. Aquí el jugador sempre s’implica i es veu obligat a prendre decisions i executar accions motores contínuament, aspecte molt apreciat pels nens i joves, generalment amb tendència a la hiperactivitat, en aquest sentit el joc suposa un alleujament de tensions.
D’altra banda, amb més o menys temps i esforç sempre se sol aconseguir l’objectiu que es pretén, ja que no es requereixen ni grans coneixements previs específics ni una especial capacitat intel·lectual. En tot cas es necessiten unes habilitats psicomotrius de caràcter general, que es milloren progressivament amb l’exercici d’aquests jocs, i una certa persistència en les activitats que es proposen a la pantalla (el que resulta altament positiu per als joves, ja que s’acostumen a persistir en l’esforç que condueix a l’èxit d’unes metes). També es va aprenent un “llenguatge” específic dels videojocs que inclou simbologies, significats específics, tècniques i trucs, que es van repetint en els diferents jocs. En qualsevol cas, l’assoliment dels objectius que es proposen en el joc reporta als jugadors un augment de l’autoestima i, moltes vegades, un reconeixement social per part dels seus col·legues. Aquest alliberament de tensions a través de l’acció, el reforç dels llaços de pertinença al grup (d’amics amb interessos comuns) i l’autoestima que acompanya a l’èxit (no oblidem que, en general, ens agrada jugar a allò en el que ” guanyem “o ens proporciona satisfacció), són alguns dels fets que expliquen la capacitat d’addicció d’aquests jocs.
D’altra banda, els videojocs moltes vegades ofereixen el al·licient de controlar les accions de personatges fantàstics, plantegen situacions que no es presenten en la vida real, permeten, afrontar situacions de extrema … I sempre presenten temàtiques i imatges atractives per als seus destinataris i els proporcionen distracció i diversió.

Segons un informe del Comitè de Protecció al Consumidor del Parlament Europeu (citat a la revista Comunicació i Pedagogia núm. 233), els videojocs poden estimular l’aprenentatge de fets i habilitats com la reflexió estratègica, la creativitat, la cooperació i el sentit de la innovació “. Tanmateix reconeix que no tots els jocs són apropiats per als nens i que la violència de certs jocs pot estimular conductes violentes en situacions específiques. També destaca la importància de la implicació dels progenitors, controlant els continguts i el temps que dediquen seus fills a jugar.

Anuncios
  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: