Generalitats

En molts casos, els videojocs recreen entorns i situacions virtuals en què el videojugador pot controlar a un o diversos personatges (o qualsevol altre element d’aquest entorn), per aconseguir un o diversos objectius per mitjà de regles determinades.
S’interactua mitjançant la visualització del videojoc a través d’un dispositiu de sortida de vídeo com podria ser un televisor, un monitor o un projector, i en els que el programa va  gravat en cartutxos, discs òptics, discs magnètics, targetes de memòria especials per a videojocs, o en línia. Alguns són de butxaca. L’enorme popularitat assolida per aquests videojocs a finals de la dècada de 1970 ha donat origen a una important indústria.
Hi ha multitud de formes d’interactuar amb un videojoc, encara que es podria dir que sempre és necessari un dispositiu extern, això no és del tot correcte, ja que hi ha consoles portàtils, que permeten jugar amb la seva pantalla tàctil o mitjançant la força amb què bufem “sobre” el videojoc, cas de la Nintento DS, mitjançant sensors de pressió. O el moviment del propi dispositiu que recrea el moviment en el propi joc.
Com dispositius externs hi ha els clàssics teclat i ratolí, el gamepad, joystick, i fins i tot dispositius detectors de moviment, entre els quals destaquen els dispositius de mà (per exemple el Wiimote de Wii), els de pressió (catifes o suports amb sensors) i els de captura d’imatges, cas del EyeToy de PlayStation. També es pot emprar la veu en aquells videojocs que la suporten a través de processadors de veu.
La partida es juga entre una persona i la màquina, entre dues o més persones en la mateixa consola, a través d’una xarxa d’àrea local o en línia via Internet i poden competir amb la màquina, contra la màquina o entre si. Els videojocs es divideixen en gèneres, els més representatius són: acció, rol, estratègia, simulació (de molts tipus), esports i aventura. Els més moderns utilitzen so digital amb Dolby Surround amb efectes EAX i efectes visuals moderns per mitjà de les últimes tecnologies en motors de videojoc i GPU. Els videojocs esportius, com els de futbol, bàsquet o hoquei sobre gel, van adquirir especial popularitat a finals de la dècada de 1980, quan determinats equips professionals van prestar el seu nom a aquestes versions en vídeo del seu esport.
Els establiments dedicats a la venda exclusiva de videojocs són ja clàssics en la indústria de l’oci del món sencer. Els sistemes de 16 bits, introduïts per les empreses japoneses a començaments de la dècada de 1990, van millorar notablement la popularitat dels videojocs. Posteriorment es va usar el CD-ROM ja tenia més capacitat que els cartutxos ja que aquests havien arribat al seu límit tecnològica  més resultava més econòmic per produir en massa. Actualment s’usa el sistema DVD d’alta capacitat i, no gaire sovint a causa del seu alt preu, el Blu-Ray, de capacitat molt alta. No obstant això des de fa uns anys està creixent la descàrrega des d’Internet, en ser una tecnologia estesa massivament, de fàcil accés i menys costosa que la distribució física de discos, a part dels avantatges d’actualitzacions, disponibilitat i de seguretat en evitar pèrdues per danys o pèrdua de discs o claus (ja que el videojoc estarà virtualment sempre disponible). Amb la proliferació de la televisió d’alta definició i de les línies de telecomunicacions per a la transmissió d’aquest tipus de videojocs contribueix a augmentar encara més el seu nivell de jugabilitat i realisme, especialment en l’àrea de multijugador.
Les crítiques als videojocs parteixen dels efectes negatius que el fet de passar massa temps davant la pantalla i inhibir per complet en un univers de fantasia pot tenir en el desenvolupament emocional. Ocasionalment s’ha comprovat que la rapidesa amb què es mouen els gràfics pot provocar atacs a les persones que pateixen diversos tipus d’epilèpsia. A més la majoria de crítiques sorgeix d’un desfasament generacional o d’influències religiós-polítiques.
Els defensors dels videojocs afirmen que aquests ensenyen a resoldre problemes tècnics, estimulen l’habilitat dels jugadors en la seva neuro-cinètica, reflexos visuals i enfocament de múltiples punts de visió (objectius). Fins i tot sostenen que milloren la comunicació quan es juga en família o en línia. Els videojocs s’empren també com a entreteniment en clíniques i hospitals, així com en certes teràpies de rehabilitació. També hi ha facultats acadèmiques i educatives que fan servir els videojocs per potenciar habilitats dels alumnes. Actualment s’ha superat el tòpic que els videojocs són infantils i per a nens, ja que existeix una varietat enorme.
L’indústria dels videojocs va sorgir amb força als Estats Units, Europa i Austràlia amb l’arribada de Pong i altres videojocs molt senzills a finals de la dècada de 1970 i es va estendre ràpidament per tot el món. Després d’arribar a un creixement espectacular al llarg de la dècada de 1980, la indústria japonesa (especialment la Nintendo Company Ltd) es va llançar de ple a perfeccionar i desenvolupar la tecnologia del videojoc, introduint videojocs tan populars com Super Mario Bros. Des de 1993, Nintendo i Sega estan realitzant esforços per controlar i establir el contingut dels videojocs. La iniciativa responia a les crítiques, especialment dels pares, preocupats per la intensificació de la violència i la introducció de temes per a adults en els videojocs infantils. A finals dels anys 1990 Sega va caure en fallida per a posteriorment sorgir com a empresa dedicada exclusivament a videojocs, abandonant el mercat de les videoconsoles.

Anuncios
  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: