Riscos

En general, els usuaris dels videojocs no tendeixen a aïllar dels seus companys i amics, més aviat al contrari busquen moltes vegades companyia per jugar i col·legues amb els quals intercanviar programes, revistes i trucs. Amb tot, l’addicció de la qual hem parlat pot donar lloc a que en algun moment els usuaris de videojocs s’entusiasmin massa amb algun programa (en solitari o en companyia) i li dediquin un temps desproporcionat, abandonant fins i tot altres tasques (fenomen que per cert a vegades ens passa també en llegir una novel·la apassionant o en dur a terme un determinat “hobby”). En la majoria dels casos, en uns dies passarà l’addicció i tot tornarà a la normalitat.
Només persones que tinguin un problema psicològic previ poden arribar a tancar-malaltissament en el món dels videojocs desconnectant gradualment de les altres realitats del seu entorn (companys, obligacions socials, cura personal, etc.) I patir altres trastorns greus de personalitat i conducta. En alguns casos aquesta addicció desmesurada pot provocar estrès i fatiga ocular i, unida a males posicions davant la màquina i prolongats estats tensionals, podrà donar lloc a dolors musculars i fins i tot originar problemes de columna vertebral. Davant aquests símptomes és d’esperar que el sentit comú dels jugadors (que sol funcionar bé quan apareixen les agulletes per jugar massa a futbol, per exemple) imposi un adequat descans a aquesta activitat. En el cas de nens i joves els pares són els que han d’orientar els seus fills davant d’aquests símptomes, especialment si han patit problemes de nerviosisme, epilèpsia, marejos …
També s’acusa als videojocs de fomentar la violència. I efectivament molts d’ells són violents i presenten una visió estereotipada i deshumanitzada del món que es mostra amb contravalors socials tan poc recomanables com: sexisme, racisme, maniqueisme, militarisme, egoisme … No obstant això, per als seus usuaris queda bastant clar que es tracta d’un joc, un joc que precisament els permet experimentar la transgressió de les normes (de la mateixa manera que una novel·la ens permet tenir una experiència vicària del que els passa a uns personatges que, sovint, transgredeixen també les pautes socials). La diferència és que en els videojocs l’usuari és qui pren les decisions del que fa el personatge de ficció (amb el que sovint ha d’identificar en primera persona i moure’l com a un titella) mentre que en el cas d’una novel·la el lector actua simplement com un espectador del que li passa als personatges de l’obra.
D’altra banda, hem d’admetre que la contemplació dels telenotícies i la lectura de les notícies dels diaris proporciona molts més exemples de violència i de comportaments indesitjables que els videojocs, amb el terrible valor afegit que no constitueixen una ficció. Pensem en Bòsnia.
El sexe no és molt present en les videoconsoles. Per motius comercials, perquè les famílies sense distinció acceptin l’entrada d’aquestes màquines a casa i les comprin per als seus fills, les principals empreses de videojocs (Sega, Nintendo, Sony) es van comprometre a evitar la pornografia en aquests formats. La situació canvia en el cas dels jocs per ordinador, vídeo interactiu o Internet, considerats suports més controlats i utilitzats pels adults.

Anuncios
  1. Aún no hay comentarios.
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: