Archivo

Archive for 31 octubre 2010

projecteblank….

octubre 31, 2010 Deja un comentario

Tenint en conte que el tema principal del projecte són les muses i la inspiració artística, ara toca desenvolupar el projecte, que, en un principi volia anar encaminat a un curt o una animació, ja que personalment prefereixo el moviment a les imatges estàtiques, així que tot tipus de projecte imprès quedava descartat.
Ja que havia de ser un video, necessitava fer una primera “intro”, tal i com podem trobar en pel·lícules d’animació o videojocs, on ubiquen la productora o la companyia encarregada del desenvolupament; Pixar, activision, neversoft, etc, en serien uns exemples.
Capsula es va crear a partir de la necessitat de poder posar un nom comú en diferents tipus de projectes, que de vegades, realitzo conjuntament amb el meu germà i per això el nom “capsula” ens representa d’alguna manera a tots dos, ja que les capsules estan formades per dues parts i en el seu interior es troba tot el contingut.
Ja que el 3D es una besant que m’ha interessat durant molt de  temps, tenia clar que aquesta “intro” havia de ser en aquesta tècnica, com que no es una tècnica en la que tingui molta experiència, fer la intró del projecte m’ajudava a dedicar-li una mica de temps a experimentar sense haver de fer una cosa molt complexa. 

Com que el projecte va anar evolucionant amb el temps va passar de voler fer només un curt, a voler integrar al espectador en el projecte, així doncs la interacció amb el usuari  em semblava més interessant que simplement com a un espectador. Vaig decidir que si el espectador havia d’interactuar, la manera més senzilla era fer una mena de videojoc i que la seva distribució fos per internet, amb la possibilitat de integrar-lo en alguna xarxa social i alhora que el usuari juga, la seva interacció amb diferents elements del joc vagi creant  una imatge aleatòriament,  representant la inspiració del mateix usuari gràcies a les muses.

Així doncs el projecte_blank tindrà diferents parts;

  • Una “intro” de Capsula en 3D (ràpida i senzilla).
  • Una introducció amb el personatge principal, que no troba la inspiració artística que necessita (a mena de curt), on ens introduirem en el seu cap per ajudar-lo a buscar les muses.
  • Introducció de les muses, convertides en planetes i que apareixen en nou nits consecutives, a mena de metàfora per tal de dir que cadascun te el seu mon on hi busca la inspiració. Aquests planetes es convertiran en un menú interactiu o l’usuari podrà començar a interactuar.
  • Nou pantalles diferents, una per cada musa, on hi hauran elements per tal de que l’usuari pugui interactuar (click and point), i a més haurà de trobar una clau per poder superar el nivell.
Anuncios
Categorías:Perquè, Projecte_Blank

capsula presenta…

octubre 27, 2010 Deja un comentario

Despres d’alguns canvis en el personatge i diferents proves per el storyboard, he fet el primer muntatge pel a la intro de Capsula.

Categorías:Com, Projecte_Blank Etiquetas: , ,

Les nou muses

octubre 19, 2010 Deja un comentario

“nueve son las diosas griegas inspiradoras de filósofos, poetas y artistas. Cuenta la mitología que fueron engendradas en nueve noches consecutivas”

CALÍOPE
En la mitologia grega, Calíope (en grec antic Καλλιόπη Kalliópê/, ‘la de la bella veu’) és la musa de la poesia èpica i l’eloqüència. Se la representa amb les característiques d’una noia d’aire majestuós, duent una corona daurada, emblema que segons Hesíodo indica la seva supremacia sobre les altres muses. S’adorna amb guirnaldes, duent una trompeta en una mà i un poema èpic en l’altra.
Com les altres muses, Calíope és filla de Zeus i Mnemósine (la Memòria). Es va casar amb Eagro i amb ell va ser mare de Orfeo, Marsias i Lli, si bé també es diu que el pare d’aquest últim va ser Apol·lo. Amb Estrimón, un dels oceànics, va ser mare de Reso, un rei tracia que va morir en la Guerra de Troia l’endemà de la seva arribada.

  • “La de la bella veu”
  • És la primera en dignitat i assisteix als venerables reis.
  • Protectora de la poesia èpica.
  • Representa la eloqüència.

CLÍO
En la mitologia grega, Clío (en grec Κλειώ Kleiô/, de l’arrel κλέω kleô/, ‘lloar’ o ‘cantar’) és la musa de la història i de la poesia heroica. Com totes les muses, és filla de Zeus i Mnemósine. Clío va tenir un fill amb Píero, rei de Macedònia, cridat Jacinto. Algunes fonts afirmen que també va ser mare de Himeneo.
Se la sol representar com una noia coronada amb llorers, duent una trompeta en la mà dreta i un llibre escrit per Tucídides en l’esquerra. A aquests atributs s’uneix de vegades el globus terraqüi sobre el qual posa i el Temps apareix al costat d’ell, per a mostrar que la Història abasta tots els llocs i totes les èpoques. De vegades les seves estàtues duen una guitarra en una mà i un plectre en l’altra, doncs també se li considerava la inventora de la guitarra. En altres representacions molt més clàssiques es representa a Clío duent en la seva mà esquerra un rotllo de papir i als seus peus, una capsa o caixa per a guardar rotllos.

  • “La que ofereix glòria”
  • Se li atribueix la història i la poesia heroica.

ÉRATO
En la mitologia grega, Erató (Ερατώ “L’amable” o “L’amorosa”) és la musa de la poesia, especialment de l’amorosa. Segons escriu Apolonio de Rodas en el tercer llibre de la Argonáutica, el seu nom té la mateixa arrel que Eros.
Des del Renaixement, la hi representa coronada amb murta i roses, duent una petita lira o una cítara entre les seves mans, instrument de corda que Hermes va inventar. En altres iconografies la hi representa duent una fletxa d’or, com reminiscència del ‘eros’, aquest sentiment que ella inspira. Als seus peus, generalment hi ha 2 tórtoles picotejant i, de vegades, al seu costat l’acompanya l’amor alat (el déu Eros) proveït d’un arc, fletxes, carcaix i, algunes vegades, d’una torxa encesa.
D’altra banda, existeix un petit vessant religiosa del comú cristianisme basat en la musa Erató. El seu nom és eratisme i els seus seguidors anhelen un món d’amor i desenfrenament eròtic. S’ha considerat com la seva bíblia la novel·la “Èxtasi” (Ecstasy), novel·la eròtica i de ciència ficció de l’autora Nina Bangs. Aquest llibre és la primera part d’una tetralogia, la “SagaZaga Mackenzie”, sent un dels personatges d’aquest llibre, la cridada Espurna d’Estrelles, la messies del Eratisme, gràcies a les seves arts seductores i les seves paraules relacionades completament al món eròtic-sexual. La principal concentració de eràtics del món es troba a Espanya, dispersa per Balears, Barcelona i Canàries.

  • “La amable”
  • Musa de la lírica coral, especialment de la poesia amorosa.
  • Es sol representar amb una lira i en ocasions apareix amb el Deu Amor als seus peus.

EUTERPE
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, “La molt agradable”, “La d’agradable geni” o “La de bon ànim”) és la Musa de la música, especialment protectora de l’art de tocar la flauta. Com les altres Muses era filla de Mnemósine i de Zeus. En general la hi representa coronada de flors i duent entre les seves mans el doble-flautí. En altres ocasions la hi representa amb altres instruments de música: violins, guitarres, tambor, etcètera. A la fi de l’època clàssica la hi denominava musa de la poesia lírica, i se li representava amb una flauta en la mà.
Uns pocs diuen que va inventar el aulos o flauta doble, encara que la majoria dels estudiosos de la mitologia concedeixen aquest honor a Atenea, com es dóna a conèixer en el mite de Marsias i el seu duel amb Apol·lo.

  • “La molt agradable”
  • Relacionada amb l’art de tocar la flauta.
  • Musa de la música i la poesia lírica.
  • Es sol representar amb una flauta.

MELPÓMENE
En la mitologia grega, Melpómene (en grec Μελπομένη “La melodiosa”) és una de les dues Muses del teatre. Inicialment era la Musa del Cant, de l’harmonia musical, però va passar a ser la Musa de la Tragèdia com és actualment reconeguda.
Melpómene és filla de Zeus i Mnemósine. Associada a Dioniso, inspira la tragèdia, la hi representa ricament vestida, gravi el continent i severa la mirada, generalment duu en la mà una màscara tràgica com el seu principal atribut. Va coronada amb una diadema i està calçada de coturns. També la hi representa donada suport sobre una maça per a indicar que la tragèdia és un art molt difícil que exigeix un geni privilegiat i una imaginació vigorosa. En algunes llegendes Melpómene apareix menjo mare de les sirenes, el pare de les quals seria Aqueloo o Forcis, el pare de les Gorgonas. En una de les seves mans sosté un ceptre i una corona, en l’altra, un punyal. es troba envoltada de fortaleses, armes i llorers i a la seva arrogància s’uneix la tristesa de la solitud. Un mite compte que Melpómene tenia totes les riqueses que podia tenir una dona, la bellesa, els diners, els homes, solament que tenint-lo tot no podia ser feliç, és el que duu al veritable drama de la vida, tenir tot no és suficient per a ser feliç.

  • “La melodiosa”
  • Musa de la tragèdia.
  • Es sol representar amb una màscara tràgica en una mà i un ganivet o massa a l’altra.

POLÍMNIA
En la mitologia grega, Polimnia (en grec Πολυμνία “La de molts himnes”) és la musa de la poesia-lírica-sacra, és a dir, la dels cants sagrats. També se li considera com la musa de la retòrica i de la pantomima, això és, la mímica.
Se la sol representar tota vestida de blanc, recolzada o donant suport el colze sobre un pedestal o una roca, en actitud de meditació (pensant) amb un dit posat en la boca. Altres vegades, la hi representa duent unes cadenes com símbol del poder que exerceix l’eloqüència. En altres representacions, apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat. Aquesta musa va ser la qual li va ensenyar l’agricultura als homes.

  • “La de mols himnes”
  • Musa dels himnes sagrats.
  • Es sol representar amb una actitud de meditació, amb un dit sobre la boca, els colzes sobre un pedestal o pedra.

TERPSÍCORE
En la mitologia grega, Terpsícore (en grec Τερψιχόρη “La qual delecta en la dansa”) és la musa de la dansa, de la poesia lleugera pròpia per a acompanyar en el ball als cors de dansaires, i també se li considera com la musa del cant coral. Representada com una jove esvelta, amb un aire jovial i d’actitud lleugera. Guirlandes de flors formen la seva corona i entre les seves mans, fa sonar una lira. És filla de Zeus i de Mnemósine, com totes les muses. En algunes llegendes, Terpsícores (com la mare) juntament amb Aqueloo o Forcis (com el pare) apareixen com els progenitors de les sirenes (divinitats marines dotades d’una meravellosa veu), que van gosar competir amb les muses, qui les van derrotar i van arrencar les plomes. Avergonyides, les sirenes es van retirar a les costes de Sicília on, amb el seu cant, exercien tan poderosa atracció sobre els marins, que aquests no podien evitar que els seus navilis s’estavellessin contra les roques

  • “La que delecta en la dansa”
  • Representa la poesia lleugera, la dansa i coral dramàtica.
  • Diuen que és la mare de les sirenes.
  • Es sol representar asseguda amb una lira, o en situació d’acompanyar amb la seva música a corals de dansaires. 

TALÍA
Talía era la musa de la comèdia i de la poesia bucòlica o pastoral. Era una divinitat de caràcter rural i la hi representava generalment com una jove riallera, d’aspecte eixerit i mirada burleta, duent en les seves mans una màscara còmica i un bastó de pastor, una corona d’heura en el cap com símbol de la immortalitat i calçada de sandàlies. Talía era filla de Zeus i Mnemósine. Va ser mare amb Apol·lo dels Coribants

  • “La festiva”
  • És la protectora de la comèdia i la poesia pastoral.
  • Es sol representar com una jove riallera coronada d’heura, amb la màscara còmica i un bastó de pastor.

URANIA
Urania (en grec Ουρανία “La celestial”) és, dintre de la mitologia grega, la musa de l’Astronomia i la Astrologia. Segons diferents fonts és filla d’Urà, engendrada sense mare o de Zeus i *Mnemósine. Urania és la mare de Lli el pare del qual era Apol·lo. És la menor de totes les muses.
Comunament la hi representa vestida de blau, color que representa la volta celeste, tenint a prop de si un globus terraqüi, en el qual amida posicions amb un compàs que duu en una de les seves mans. Té una corona o diadema formada per un grup d’estrelles, de les quals també el seu mantell va replet. Als seus peus, es troben espargits alguns instruments de matemàtiques, raó per la qual alguns la consideren de forma tàcita, com musa de les matemàtiques i de totes les ciències exactes.

  • “La celestial”
  • Musa de l’astronomia i la astrologia.
  • Es sol representar amb una esfera en una mà, una espiga a l’altra i coberta amb un mantell d’estrelles.

 

Inspirats per Calíope, Clío, Erato, Euterpe, Melpómene, Polímnia, Terpsícode, Talía i Urania, es podria concloure que tot ser humà és un artista en potència i que només depèn de les circumstàncies que el rodegen per que cadascun apliqui el seu art a la vida. Algú va dir una vegada “Som petits deus en potència” .

Les muses i la inspiració

octubre 19, 2010 Deja un comentario

S’anomena inspiració a aquell estímul que aconsegueix de sobte que un artista cregui que la seva obra és un element creatiu diferenciador. Tot allò relacionat amb la inspiració és una recerca constant d’elements, circumstàncies, fets o persones que aconsegueixen dotar a l’artista d’una força creadora imparable.
Queda per saber si el talent artístic depèn dels moments inspiradors d’aquest instant en el que les muses murmuren a l’orella sintonies de creativitat, o com va dir Palblo Picasso “cuando llegue la inspiración que me encuentre trabajando..”. Pot ser una barreja dels dos conceptes i aquest murmuri que arriba del interior de cadascun dels artistes, serveix per il·luminar el camí del seu treball.

La paraula grega “mousa”  és un substantiu comú a més d’un tipus de deessa, significa literalment “cançó o poema”. La paraula deriva probablement de la arrel indo-europea  men-, que es també el origen del grec “Mnemosine” del llatí Minerva, i de les paraules castellanes “monte” i “museo”. O alternativament de mont-  “montaña”, degut a la seva residència en la muntanya Helicón, que es menys probable en significat, però més probables lingüísticament.
En la mitologia grega les muses (en grec antic Mousa ) eren, segons els escriptors més antics, les deesses inspiradores de la música i, segons nocions posteriors, divinitats que presidien els diferents tipus de poesia, així com les arts i les ciències. Originalment van ser considerades ninfes inspiradores de les fonts, al voltant de les quals eren adorades, i tenien noms diferents en llocs diferents, fins que la declaració tracibeòcia de les nou muses es va estendre des de Beòcia a la resta de regions de Grècia i al final quedaria generalment establert.
La genealogia de les muses no és la mateixa en diferents fonts, la més comuna es que eren filles de Zeus, rei dels olímpics, i Mnemosine, deessa de la memòria, i que varen néixer en Piera (Tracia) al peu del Olimp, per lo que a vegades se les anomenava Pièrides. Però alguns autors com Alcmàn, Mimnermo i Praxila les consideraven més primordials, filles d’Urà i Gea. Pausianas explica que hi havia dues generacions de muses, sent les primeres i més antigues les filles d’Urà i Gea , i les segones filles de Zeus i Mnemosine.

En  els poemes homèrics es considera a les muses deesses de la música i la poesia, que viuen a l’Olimp i allí canten alegres cançons en els menjars dels Deus. De la estreta relació existent a Grècia entre la música, la poesia i la dansa, també podem dir que una de les ocupacions de les muses era el ball. Com que se les adorava en la muntanya de Helicón eren naturalment associades amb Dionis i la poesia dramàtica, i per això eren descrites com les seves acompanyants, companyes de joc o la seva cangur.
El poder que se les atribueix amb més freqüència és el de portar a la ment del poeta mortal els successos que ha de relatar, així com el do del cant i donar elegància al que recita. No hi ha cap raó per dubtar de que els poetes més antics eren sincers en la seva invocació de les muses i que realment es creien inspirats per elles, però en èpoques posteriors, al igual que en la actualitat, tal invocació és una mera imitació.
Al ser deesses del cant estàn naturalment relacionades amb Apol·lo, el Deu de la lira, qui també instruïa als bards i era anomenat juntament amb elles inclús per Homero. En èpoques posteriors Apol·lo és situat en una estreta relació amb elles , doncs se’l descriu com a cap de la coral de les muses amb el epítet “musageta”.
Una altra característica de les muses es el seu poder profètic, que els pertany en part per que eren considerades com a ninfes inspiradores i en part, per la seva relació amb Apol·lo, el Deu profètic de Delfos.

La inspiració artística

octubre 19, 2010 Deja un comentario

Tot comença amb un nom; _blank, que escrit d’aquesta manera, en programació i disseny web, es una ordre que t’obre una finestra o pàgina nova en la qual apareixerà el contingut indicat, pot ser qualsevol cosa, publicitat, un video, una animació, una altra web, etc…
De cop i volta pot aparèixer qualsevol cosa; com quan tens un paper en blanc i et poses a dibuixar, agafes una càmera i sense saber molt be el perquè treus una fotografia o graves un video, sobre un llenç en blanc comences a fer pinzellades, experimentes combinant diferents tècniques, etc… Aquesta idea em va portar al següent pas, el tema del projecte, es a dir, la inspiració artística.

La inspiració artística s’associa a un moment de creativitat irracional e inconscient. Literalment la paraula significa “rebre l’alè” i te els seus orígens en el hel·lenisme i la cultura hebrea. Homes i Hesiode, en les primeres discussions sobre la naturalesa de la inspiració destaquen com a important tots els aspectes rituals com els orígens divins del alè d’un Deu.

Models antics d’inspiració:
Segons els gecs la inspiració suposa que l’artista arriba a un estat d’èxtasis, el frenesí diví o bogeria poètica. El artista es transportat més enllà de la seva pròpia ment i rep els pensaments dels deus, es a dir, la inspiració artística es un regal dels Deus. El únic model substancialment diferent d’inspiració en el mon clàssic el trobem en el Problemata (d’autor desconegut però de escola peripatètica), en el qual es suggereix que el origen de la inspiració es troba en els desequilibri entre els quatre humors.
D’una manera similar a la literatura grega, llatina i romàntica, els nòrdics eren inspirats per un estat màgic i diví, donant-li desprès forma de de paraules amb les seves ments conscients.

Models il·lustrats i romàntics d’inspiració:
En el s. XVIII a Anglaterra la psicologia competia amb un renaixement de la celebració de la naturalesa mística de la inspiració. El model de John Locke de la ment humana suggeria que les idees s’associaven entre sí, i que una corda en la ment era a la que s’hi podia agafar una idea ressonant. Per lo tant la inspiració era un procés complicat però completament natural d’associació d’idees i pensaments alhora.
Edward Young va desenvolupar una formulació romàntica de la inspiració, ell deia que el “genius” és el “deu intern” del poeta al qual proveeix la inspiració. D’aquesta manera Young coincidia amb els psicòlegs que ubicaven la inspiració dins de la ment de les persones (i lluny del àmbit tant de les coses divines com demoníaques), però encara tenint una qualitat sobrenatural. “Genius”  es una font d’inspiració inexplicable, possiblement espiritual i externa.

Conceptes modernistes d’inspiració:
Sigmund Freud i altres psicòlegs posteriors van ubicar la inspiració en la psique interna del artista. La inspiració del artista era el producte d’un conflicte psicològic no resolt o d’un trauma infantil. Més encara, la inspiració podia originar-se directament en el subconscient.
Les teories materialistes de la inspiració divergeixen entre les que consideren a les fonts com a purament internes i les que aposten per fonts purament externes. Marx no va tractar el tema directament però, la teoria marxista de l’art ho veu com una expressió de la fricció entre posicions econòmiques de base i subestructurals, o con un diàleg no intencional entre ideologies en competència.
En psicologia moderna la inspiració no es estudiada freqüentment, però se la considera un procés completament intern. Sigui quin sigui el model, empirista o místic, la inspiració es troba per la seva pròpia naturalesa fora del nostre control.

Categorías:Perquè, Projecte_Blank Etiquetas: ,

Projecte _Blank

octubre 5, 2010 Deja un comentario

PROJECTE  _BLANK

Aquest és un projecte realitzat per l’execució de l’obra final del C.F.G.S d’Il·lustració. Aquesta te com a objectiu comprovar que l’alumne ha assimilat i aplica correctament els coneixements adquirits. En el cicle d’il·lustració l’obra final ha de consistir en la concepció, creació i execució d’un treball pertanyent a qualsevol dels àmbits que abarca el camp professional de l’il·lustrador.

Els àmbits, ja siguin professionals o no, que abarca un il·lustrador són molt amplis i realment no estan del tot definits, però sobretot es centra en encàrrecs que acabaran impresos; disseny de portades, il·lustració de textos, còmics i tebeos, llibres infantils i escolars, il·lustracions per publicitat i disseny gràfic, etc… Encara que en els últims anys les noves tecnologies han fet que el camp de la il·lustració s’ampliï considerablement, avui en dia es d’allò mes normal  trobar-nos anuncis de televisió fets a partir d’il·lustracions o amb tècniques més apropiades al mon de les arts plàstiques que de la publicitat, disseny i creació de videojocs, disseny de webs, continguts interactius i tot tipus d’aplicacions creades per als nous dispositius  electrònics, mòbils, llibres digitals, pc, etc…

Els meus interessos personals avarquen camps com; el disseny gràfic, la il·lustració, el 3D, l’animació i les seves tècniques, la edició de video o la programació, i per això el propòsit de l’obra final del cicle, no es més, que poder aplicar i experimentar amb els meus coneixements i adquirir-ne de nous.

Categorías:Perquè, Projecte_Blank