Archive

Archive for the ‘El video interactiu’ Category

El video interactiu

septiembre 4, 2010 Deja un comentario

VIM és la sigla de “Vídeo Interactiu Multimedial” o, el que és el mateix, IMV en anglès.
El terme VIM, marca una diferència amb el de Cdrom Art, ja que el contingut d’aquest últim no necessàriament és animat, i un VIM no necessàriament ha d’estar allotjat en un CD. També podria trobar-se en una pàgina web a causa de el seu reduït pes.
Si analitzem el terme vídeo arribem a la conclusió que un VIM va més enllà de la simple “pel·lícula” ja que podria o, millor, hauria de, poder ser vist en forma lineal, però també en forma aleatòria, “a gust del consumidor”.
Interactiu: La idea és que l’observador podria o, millor, hauria de, poder detenir-lo en el moment desitjat i fins a seleccionar altre camí diferent a seguir que el predefinit.
Multimedial: L’observador disposa d’un conjunt de sons, música, animacions, dibuixos, fotografies, etc.

Avui dia, resulta bastant normal sentir parlar de vídeo interactiu. En el conjunt de les innovacions propiciades per l’evolució i expansió dels mitjans electrònics i que afecten directa o indirectament als processos d’ensenyament-aprenentatge, destaca aquest nou sistema nascut gairebé amb la nostra dècada. Amb freqüència trobem que el concepte d’interacció adquireix significats moltes vegades ambigus i allunyats del que en les ciències de l’educació s’ha entès tradicionalment per interacció. Però, tampoc hem de caure en el reduccionisme que suposa considerar-lo com exclusiu de la comunicació verbal.
Si entenem l’aprenentatge com una activitat interpersonal (interacció o inter-activitat), conclourem que ja no es pot restringir la utilització del terme al seu component verbal. Les situacions d’aprenentatge inclouen, a més, altre tipus de relacions. Entre elles, l’acció dels mitjans didàctics, aquests mitjans tendeixen a configurar situacions reals de comunicació cada dia més sofisticades, i com a conseqüència, d’interacció.
En principi un mitjà es concep com interactiu quan té capacitat d’implicar a l’estudiant activament en el programa d’instrucció. És a dir, l’estudiant respon activament al mitjà i aquest, al seu torn, a l’estudiant. La interactivitat es concep, llavors, com la relació subjectiva que s’estableix entre una persona i el producte que li és presentat a través d’un procés de diàleg.

Sota el terme vídeo interactiu s’acullen multitud de sistemes, i no tots amb el mateix grau de complexitat. Abordar el seu estudi pot semblar complicat al no existir una definició normalitzada – o generalment acceptada- de vídeo interactiu. A pesar d’això, parlar de vídeo interactiu suposa referir-se a la conjunció de les possibilitats que ofereixen la tecnologia video i la tecnologia informàtica. El vídeo interactiu inclouria, en conseqüència, les característiques didàctiques d’ambdós.
El vídeo interactiu (VI) al resultar de la fusió de dues grans mitjans electrònics: el vídeo i la informàtica, possibilita la combinació del poder d’evocació de la imatge amb la capacitat de diàleg (interactivitat) dels mitjans informàtics. Per això, el vídeo interactiu acull multitud de possibles configuracions que inclouen des de senzills equipaments de vídeo fins a complexos sistemes integrats per equips de vídeo, ordinadors, perifèrics, etc…
El concepte, per tant, resulta ambigu.
Per a entendre amb claredat què s’entén per VI convé diferenciar l’accepció que sorgeix del seu vessant didàctic de la qual es fonamenta en aspectes tecnològics. És a dir, diferenciar aquelles concepcions que estan basades en la configuració del sistema i aquelles altres que es fonamenten en les característiques dels programes interactius.

• El VI entès com maquinari.
Des d’aquesta perspectiva el VI ve definit en relació al sistema que es configura, accepció més generalitzada en la bibliografia sobre el tema. Per VI s’entén, així, un sistema capaç de presentar un programa d’aprenentatge que pot presentar qualsevol segment del mateix en qualsevol ordre, depenent de les necessitats del receptor. El component informàtic és considerat com l’element clau, de tal forma que el VI constituiria una ampliació i una millora de les característiques de l’ordinador (Grabowski i Aggen, 1984; Price i Marsh, 1985; Smith i Andrews, 1985,…). D’aquí, que resulti fonamental conèixer els elements que componen dit complement informàtic. La definició del VI passa indefectiblement per la descripció de la configuració del sistema.

• El VI entès com Disseny didàctic
Aquest segon vessant situa el punt de partida en el concepte de mitjà interactiu o ensenyament interactiu. Des d’aquesta perspectiva, pot definir-se el vídeo interactiu com qualsevol programa de vídeo en el qual la seqüenciació i selecció de missatges es determinen per la resposta de l’estudiant al material (Floid, 1983).
El VI es concep, des d’aquesta segona perspectiva, com un sistema no centrat exclusivament en el Maquinari que ho sustenta. En aquest sentit podem trobar concepcions del VI com les de Gayesky i Wllliams (1984) o Bettex (1984) per als quals baix ‘interactiu’ s’inclou tot vídeo-programa en el qual l’espectador té la possibilitat d’intervenir de tal forma que pot determinar o modificar la seqüència següent.
En contrast amb els programes de vídeo tradicional, el VI no imposa restriccions lineals en la composició, organització i visionat. El qual aprèn ràpidament pot saltar algunes seqüències, mentre que presenta també la possibilitat de ramificacions laterals, de tal manera que, abandonant el tema principal, pot estudiar-se material addicional per a posar-se al dia. Serà, doncs, en el moment del disseny del programa quan es determini si serà interactiu o no, o el grau d’interacció (interactivitat) que ha de presentar, ja que és en la fase de disseny on es determina l’estructura i seqüenciació del programa, el control de l’usuari sobre el mateix, la personalització o estandardització del contingut, etc…
No obstant això, les situacions d’aprenentatge inclouen altre tipus de relacions, a més de les interpersonals. Entre aquestes relacions, no ha d’oblidar-se l’acció dels mitjans didàctics, en tant que tendeixen a configurar situacions reals de comunicació cada dia més sofisticades. I, com a conseqüència, noves situacions d’interacció.
Un mitjà es concep com interactiu quan té capacitat d’implicar al espectador activament. El grau d’interacció d’un mitjà no ve donat, per les possibilitats del sistema, sinó en funció de la relació que es dóna entre l’usuari i els programes. D’aquesta manera, el nivell d’interacció ha de definir-se segons la implicació a l’activitat que el mitjà desenvolupa i que ve implícita, sobretot, en el disseny del missatge.