Els videojocs en línia i les xarxes socials

Els videojocs en línia són aquells videojocs jugats via Internet independentment de la plataforma. Pot tractar de videojocs multijugador, en els quals es juga amb altres persones o videojocs de navegador que es descarreguen des de la web i s’executen en el navegador.

Història dels videojocs en línia
La possibilitat d’utilitzar un ordinador per a jugar en xarxes telemàtiques va començar entorn de 1979, quan un grup d’estudiants de la Universitat de Essex van crear una versió informàtica multiusuari d’un joc de rol anomenat Dragones y mazmorras, basat en l’ús de textos alfanumèrics. Així va sorgir un nou tipus de jocs coneguts com MUD (Multi-User Dungeons o Domains) que es desenvoluparia ràpidament per l’encara poc coneguda Internet, sorgint així les primeres comunitats virtuals.
El primer joc multiusuari que va incorporar imatges va ser Hàbitat en 1986, creat per Lucas Films Games i destinat per al Commodore 64. D’ell van sorgir posteriorment jocs com el EverQuest, Asheron’s o Ultima Online.
Però la veritable revolució dels jocs en xarxa va sorgir en 1993 amb la creació de la World Wide Web. Els usuaris tenien la possibilitat d’accedir gratuïtament a versions reduïdes de videojocs per a ordinador amb fins bàsicament promocionals, com és el cas del primer lliurament del Doom. A més la ràpida difusió d’Internet com mitjà d’entreteniment va facilitar la millora de les tecnologies per a la connexió en xarxa d’usuaris i el seu apropament a la societat.
És important destacar també l’auge de les videoconsoles que, des de principis de la dècada dels 90, serveixen d’entreteniment tant a nens com a majors. La primera consola que va incorporar la possibilitat de connexió a Internet per a jugar en xarxa va ser Sega Saturn, després seguiria la consola Sega Dreamcast, llançada a Japó en 1998, que incloïa de fàbrica un mòdem de 56 Kbps. A partir d’ella les consoles que li van seguir com PlayStation 2, Xbox i Gamecube i portàtils com Nintendo DS o PlayStation Portable, van començar a oferir la possibilitat de ser connectades a Internet.

Extensió a xarxes mòbils
En 2001, les principals companyies mòbils van anunciar el Fòrum de Interoperabilitat de Jocs Mòbils (MGI) que treballa per a definir una especificació de interoperabilitat de jocs mòbils per als servidors basats en xarxes. Això permetria que els desenvolupadors de jocs produeixin jocs mòbils que puguin distribuir-se a través de diferents servidors de jocs i xarxes sense fil i puguin ser executats en diferents dispositius mòbils.
Amb aquest fòrum, els membres fundadors es van comprometre conjuntament amb la indústria dels jocs mòbils, per a definir les API que permetran als desenvolupadors produir jocs mòbils en les xarxes sense fil en un model client-servidor. L’objectiu era crear un estàndard mundial.

Els videojocs i les xarxes socials
Les extenses i molt nombroses comunitats d’usuaris de les xarxes socials acudeixen a les mateixes per a obtenir prestacions molt diferents, hi ha tantes comunitats com inquietuds tenen els usuaris que les composen, creen i difonen. Els usos que se li poden donar a aquestes xarxes socials són múltiples i van des de la utilitat professional a les activitats d’entreteniment de tot tipus, la creativitat humana al cap i a la fi no té límits.
Cada vegada és més evident que els videojocs i les xarxes socials caminaràn de la mà en els pròxims anys. De moment només són uns pocs, però és d’esperar que cada vegada siguin més els jocs que incloguin integració amb xarxes, especialment amb Facebook. Suposa una prolongació del joc, de tal manera que et permet mantenir el contacte amb jugadors de tot el món i incentivar les maneres online. La primera aproximació la va realitzar Microsoft, que des de novembre permet compartir amb amics els assoliments que aconsegueixis en els jocs de 360, és a dir, que els vegin.
No obstant això, és Activision Blizzard la qual està apostant més per això. Battle.net, una espècie de xarxa social per a jugadors dels títols de Blizzard (Starcraft II, World of Warcraft…), permetria la integració de comptes, de tal manera que pots agregar fàcilment als teus amics de Facebook a Battle.net per a jugar junts i trobar-te més fàcilment.
En Joc Social 2009, s’han revelat algunes de les claus amb la finalitat de poder crear plataformes socials de joc. Facebook, Hi5, Myspace i Xiaonei han estat representades i entre algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat destaquen la necessitat de contar amb una plataforma important en nombre d’usuaris. Contra major sigui aquesta comunitat més fàcil és arribar a l’èxit. La gratuïtat va ser un dels termes defensats pel representant de Facebook, que va atribuir a aquesta bona part de l’excel·lent acollida.
Diferenciar-se és altre dels termes clau. La xarxa xinesa Xiaonei ha apostat per aquesta diferenciació en una plataforma social de joc amb un “equip de 400 persones dedicades al desenvolupament intern de multijugadors massius online”. Hi5 també disposa de la seva pròpia plataforma de jocs flash. Aquests de moment s’ofereixen de manera gratuïta, encara que no descarten oferir complements per a una versió “premium”.

Les xarxes socials s’han transformat en el suport des del qual jugar a determinats jocs senzills i molt addictes que tenen enganxats de forma diària a quantitats ingents d’usuaris, les grans xarxes socials generalistes amb milions d’usuaris se semblen cada vegada més “a forats negres” on els usuaris entren i on conten amb tantes opcions i continguts que d’allí no surten i aquests continguts havien de contenir tard o d’hora jocs cada vegada més atractius per als internautes. El primer portal a treure aquest tipus de programes d’oci va ser Playfish. Facebook, Hi5, MySpace són algunes de les plataformes que permeten establir partides entre els usuaris a través d’aquests jocs. Encara que durant un temps ha estat la pionera en aquestes aplicacions han començat a sorgir altres empreses que li fan la competència. Com és el cas de Metrogames i Zynga.

La major oferta provoca una major diversitat que beneficia sense cap dubte a l’usuari. Els diferents gustos troben varietat de jocs amb els quals satisfer-se. Entre algunes de les opinions que he trobat en la xarxa hi ha qui precisament opina que Playlist ha perdut el seu lideratge al proposar jocs que requereixen molta atenció i reporta poques satisfaccions. Aquesta baixada de guàrdia ha estat utilitzada per Zynga que ha assolit llançar jocs que han obtingut una gran popularitat. En el cas de Metrogames s’ha especialitzat en jocs més addictius que agraden a un perfil molt determinat de jugador.
Amb el llançament d’últimes versions s’ha observat una certa competitivitat entre les companyies. A fi de compte es tracta de satisfer als mateixos usuaris, de manera que les diferències en el producte de vegades són molt subtils. Els jocs de Zynga encara així semblen ser els preferits gràcies a la qualitat gràfica i a la varietat que ofereix.