Archivo

Archive for the ‘d’acció’ Category

Videojocs d’acció

septiembre 4, 2010 Deja un comentario

Beat ‘em up
Els beat’em up també anomenats “videojocs de lluita a progressió” són videojocs similars als de lluita, amb la diferència que en aquest cas els jugadors han de combatre amb un gran nombre d’individus mentre avancen al llarg de diversos nivells. En els beat’em up sol ser possible jugar dos o més persones alhora de forma cooperativa per a facilitar el progrés.

Exemples: Super Smash Bros. Melee (manera aventura), Super Smash Bros. Brawl (manera emissari subespacial), Double Dragon, God of war, Splatterhouse, Final Fight, Streets of Rage, Die Hard Arcade, Devil May Cry, Viewtiful Joe, Battletoads.

Lluita
Els videojocs de lluita, com indica el seu nom, recreen combats entre personatges controlats tant per un jugador com per la computadora. El jugador veu als combatents des d’una perspectiva lateral, com si es tractés d’un espectador. Aquest tipus de videojocs posen especial èmfasi en les arts marcials, reals o fictícies (generalment impossibles d’imitar), o altres tipus d’enfrontaments sense armes com la boxa o la lluita lliure. Altres videojocs permeten també usar armes blanques com poden ser espases, destrals, martells, etc. o atacs a distància, normalment de caràcter màgic o eteri. Encara que aquest gènere es va introduir a mitjan els anys 1980, no es va popularitzar fins a l’arribada de Street Fighter II. Amb l’arribada dels gràfics tridimensionals no va canviar l’estil de joc, però en canvi sí la forma de jugar-los.

Exemples: Street Fighter, Fatal Fury, Mortal Kombat, Tekken, Soul Calibur, Dragon Ball Z, Super Smash Bros. (sagazaga)

Tirs

  1. Tirs en primera persona.
    En els videojocs de tirs en primera persona, coneguts també com FPS, les accions bàsiques són moure al personatge i usar un arma, un arma s’anuncia en la pantalla en primer pla i el jugador pot interactuar amb aquest. Aquesta perspectiva té per meta fer l’efecte d’estar darrere del personatge i així permetre una identificació forta (Perspectiva de primera persona). Les gràfica en tres dimensions augmenten aquesta impressió. Generalment en aquests videojocs la qualitat del guió no es treballa molt (excepte superproduccions tals menjo The Conduit o Halo), mentre que fan destacar la qualitat gràfica i la jugabilitat. Cada generació de jocs millora amb les últimes tecnologies i les noves possibilitats gràfiques que freguen el fotorealisme. La mecànica del joc (o gameplay) imposa generalment al jugador tenir bons reflexos i precisió.
    Alguns videojocs van marcar el gènere, tals com Doom, The Conduit, Unreal, Quake, Halo, Half Life.
    És de notar que certs videojocs de tirs en primera persona tals com Quake III, Counter Strike o altres menys coneguts com Soldier Front o Day Of Defeat només poden jugar-se en manera multi jugador en línia.
    Aquest gènere de videojocs ha tingut durant molt temps el seu cúspide en el PC, apareixent en consoles sol en petites ocasions com Doom o Wolfenstein. No serà fins a l’arribada de la Nintendo 64 i la seva GoldenEye 007 que els jocs d’acció en primera persona comencin a tenir èxit en el mercat de les videoconsoles. En el mercat de les portàtils els jocs d’aquest gènere solament han començat el seu auge amb l’arribada de Nintendo DS i l’aclamat Metroid Prevalgui Hunters.
  2. Tirs en tercera persona. Els videojocs de tirs en tercera persona, coneguts també com TPS, es basen en el alternament entre tirs i baralla o interacció amb l’entorn, però a diferència dels jocs de mira (primera persona), es juga amb un personatge vist des d’enrere i en ocasions, des d’una perspectiva isomètrica. Aquests videojocs sacrifiquen precisió per una gran llibertat de moviments.
    Dintre d’aquesta classificació, han pres força un nou grup de subgènere, el qual a pesar de seguir una història, dóna un gran enfasis en permetre’t moure’t i fer el que el teu vulguis, el més representatiu i polèmic d’aquest subgénere seriosa sens dubte Grand Theft Auto, on les possibilitats amb el personatge són gairebé infinites. Encara que no hi ha encara un nom amb el qual la indústria es posi d’acord, la subcategories s’ha denominat ‘sandbox’, al·ludint que les possibilitats de modelar el que vols fer és similar a una caixa de sorra.
    Aquí dintre d’uns altres, com: BloodRayne, Màfia: The City of Lost Heaven, Magic Carpet, GunZ The Duel, Max Payne, Oni,Tomb Raider, The Suffering, Syphon Filter, No Habiti Heroes, Rayman, Gears of War 1 i 2, Dead Space, Uncharted 2: Among Thieves o No Habiti Heroes: Desperate Struggle entre altres.
  3. Shoot ‘em up.
    Aquest gènere de videojocs de tirs està basat en el continu ús d’un arma, amb la diferència de les altres seccions que passes la major part del temps disparant, amb freqüència la pantalla està repleta de bales, tant pròpies com de l’enemic. És comú en aquest genero diferents tipus d’armes, o la millora de les disponibles, avanç automàtic o lateral, i enfrontaments amb caps enormes al final de cada missió, els quals en la majoria dels casos, ocupen més de la meitat de la pantalla. Encara que el representant d’aquest gènere podria ser el joc dels 80’s.
    Els exponents més representatius d’aquest genero són sens dubte Gradius, r-Type i molts jocs inspirats en metxes o robots japonesos, com Macross. l’evolució en 3D implica jocs com Zone of the Enders o Gundam. En l’apartat de shoot’em up lateral, dominen Contra i Metall Slug, fins a evolucionar a shooters en 3D com The Xarxa Star, de la difunta companyia Acclaim. 

Sigil
Els videojocs de sigil són un gènere relativament recent. Encara que el primer lliurament de la sèrie Metall Gear, la banderera d’aquest gènere, va aparèixer en 1987 el gènere de la infiltració no es va popularitzar fins a la sortida de Metall Gear Solid en 1998. Aquests videojocs es basen en el sigil, la furtivitat i l’estratègia en comptes de buscar la confrontació directa amb l’enemic. Normalment els videojocs de sigil apareixen com un subgènere dels videojocs de tirs, encara que podem trobar videojocs com Commandos, que es pot classificar alhora com joc d’estratègia i d’infiltració.

Exemples: Metall Gear, Splinter Cell, Hitman, Thief, Beyond Good Evil.

Plataformes
En els videojocs de plataformes el jugador controla a un personatge que ha d’avançar per l’escenari evitant obstacles físics, ja sigui saltant, escalant o ajupint-se. A més de les capacitats de desplaçament com saltar o córrer, els personatges dels jocs de plataformes posseïxen freqüentment l’habilitat de realitzar atacs que els permeten vèncer als seus enemics, convertint-se així en jocs d’acció. Inicialment els personatges es movien per nivells amb un desenvolupament horitzontal, però amb l’arribada dels gràfics 3D aquest desenvolupament s’ha ampliat cap a totes les adreces possibles.
A partir del sistema de canvi de perspectiva (o moviment de “càmera”) utilitzat en el famós Super Mario 64 (de la tècnica del qual es basà la resta dels jocs tridimensionals posteriorment) s’ha permès una veritable llibertat de moviment en tals ambients.
Els videojocs de plataformes són un dels primers tipus de jocs que van aparèixer en els ordinadors. Encara que aquest gènere va ser molt popular en els 80 i els 90, la seva popularitat ha disminuït en els últims anys, encara més quan es van introduir els gràfics 3D en els videojocs. Això es deu en gran part que les 3D han fet que es perdés la simplicitat de desenvolupament que caracteritzava aquest gènere.

Exemples: Super Mario, Sonic the Hedgehog, Megaman, Rayman, Donkey Kong.

Simulació
Aquest gènere es caracteritza a marcar un aspecte de la vida real, duta a un joc, on tens total control del que passa. En molts d’ells s’enfoquen tant a immiscuir al jugador fins a fer-lo creure que el que està passant és real, sobretot amb els gèneres de simulació de combat o de pilotaje. En altres subcategories, es pren un concepte o una situació i es deixa a l’usuari explotar les diferents opcions, entre les més populars estan les simulacions de construcció, que pot abastar des de construir una casa, fins a projectes impossibles per a una persona, com un parc de diversions o una ciutat completa. El seu desenvolupament gira entorn de la música ja siguin de tipus karaoke o en els quals s’ha de ballar.

Els màxims exponents d’aquests simuladors són el Singstar para PS2, PS3 i Xbox i UltraStar para PC, també altres títols com Karoke Revolution.

Simulació de combat
Gènere poc dut a la pràctica que es caracteritza per l’elevat realisme en tots els aspectes rellevants quant al desenvolupament de les partides. El màxim exponent d’aquest subgènere ho trobem en Operation Flashpoint i la seva seqüela Armed Assault. Ambdós són jocs en els quals un sol però precís tir significa la mort, el moviment dels personatges o el comportament de l’armament tracten de ser absolutament realistes. El primer d’aquests jocs conta amb una modificació denominada VBS1, que s’ha destinat a l’entrenament tàctic d’alguns cossos d’elit d’exèrcits com el d’Estats Units o Austràlia.

Simulació de construcció
Gènere molt popular en PC, on el programa li proporciona a l’usuari totes les eines per a construir un projecte, el qual ha de ser el més apegat a la realitat com sigui possible, en el qual es consideren des de despeses de construcció i manteniment, fins a una línia de temps, física i clima que afecta totes les decisions que prenguis. La particularitat de poder experimentar, prendre decisions i afectar l’acompliment de la teva simulació, els fa tremendament addictius. Jocs des de simulació de jardins o planters, fins a construccions de cases, parcs i ciutats. Els més populars sens dubte són Sim City, en PC, on l’usuari pren el rol d’alcalde i ha d’administrar una ciutat.

Simulació de vida
Prenent el mateix concepte del gènere, el simulador de vida s’enfoca a controlar un personatge amb capacitats i emocions humanes, i controlar tots els aspectes de la seva vida, des d’on viurà, que estudiarà, amb qui es casarà. El realisme col·locat en aquests jocs i una línia de temps que permet al personatge evolucionar, menjar, dormir, conviure amb altres persones, envellir i fins i tot morir, fa que moltes persones prenguin aquests jocs com alleujament de tot el que volguessin experimentar en la seva vida pròpia, però sense riscos. El més popular i culpable de definir aquest gènere és el joc de The Sims, a més del joc en si, en PC s’han llançat moltes expansions, on es permet incorporar al joc principal eleccions com aprendre màgia, convertir-se en una estrella de cinema, tenir cites, adoptar una mascota o tenir i criar un fill. L’evolució d’aquest joc va arribar amb Spore, un joc on comences sent un bacteri, i depenent de les decisions preses, pots evolucionar a la teva criatura de formes gairebé infinites.

 

Arcade
Els videojocs arcade, es caracteritzen per la simplicitat d’acció ràpida de jugabilitat, això va obtenir la glòria en l’època de 1980. No requereix història, solament jocs llargs o repetitius. Space Invaders, Asteroids, Pac-Man, Missile Command, Galaxian, són exemples notables d’arcade.

Esport
Els videojocs d’esport són aquells que simulen jocs d’esport real, entre ells trobem, golf, tennis, futbol, hoquei, jocs olímpics, etc. Una gran majoria entre ells, notablement Tony Hawk’s Pro Skater. El participant directament ho juga a través del control. El propòsit és el mateix que l’esport original, solament que de vegades varia altres agregats. Casos com Super Mario Strikers és un exemple de futbol amb certes coses adherides.

Exemples: la sèrie de Tony Hawk’s Pro Skater, 1080º, NBA i Fifa.

Carreres
Principalment són videojocs que es dediquen a començar d’un punt i arribar a una meta abans que els contrincants. Jocs així s’han desenvolupat de la seva forma comuna en vehicles, fins a altres formes com joc de plataformes. La idea principalment és competir a arribar primer, i algunes vegades se solti ampliar aquest concepte, originant eines i paranys per a la carrera.
Els simuladors de carreres representen amb l’exactitud les carreres de l’actualitat, seguit per variacions en detalls i agregats.

Exemples: Need for Speed, Mario Kart, Burnout, Out Run, F-Zero, Mach Rider.
Simuladors com Gran Turisme, Toca Touring Car, GTR, Forza Motorsport, Colin McRae Ral·li.

Agilitat mental
Aquests són jocs on has de pensar i agilitar el pensament. L’objectiu aquí és resoldre exercicis amb dificultat progressiva per a desenvolupar l’habilitat mental.

Exemples: Brain Age, Brain Academy, Tetris, professor Layton, Flash Focus Vision.

Anuncios