Archivo

Archive for the ‘Història dels videojocs’ Category

Anys 2000: el principi d’un nou segle

septiembre 3, 2010 Deja un comentario

finalment arribem a l’era moderna, la de les consoles en HD, amb disc dur, amb gràfics impressionants i sobretot amb molts jocs que segueixen fent història i que en un futur seran recordats.
Comença l’any 2000 amb l’aparició de la consola de sobretaula més venuda de tota la història: PlayStation 2, la qual va tenir seriosos problemes per a distribuir-se en els seus inicis. Durant aquest any Sony també presentaria la PsOne (un redisseny de la seva primera consola).
AL cap d’un any apareix la nova consola de Nintendo: La GameCube. A ella se li suma la XBOX, el primer sistema de Microsoft. Aquestes dues consoles, malgrat ser bones màquines, mai van poder amb el gran l’èxit de PlayStation 2 i van quedar relegades en un segon lloc per la lluita en el mercat, competint entre si.
Durant 2001 també apareixen portàtils com GBA i GP32 i jocs com Halo o PES.

Ens anem dos anys endavant i en el 2003 Nintendo presenta el redisseny de la GBA (la GBA SP). Nokia també prova en el món de les portàtils i distribueix la seva N-Gage, mentre que Sony llança el “PSX”, un aparell multifuncional que incloïa un sintonitzador de TV, una gravadora DVD, disc dur i la PlayStation 2. No va arribar a tenir gens d’èxit.
En 2004 Nintendo llança al mercat una de les portàtils més venudes de la història: Nintendo DS. Aquesta consola, a dia d’avui, segueix encapçalant les llistes de vendes de la majoria dels països al voltant de tot el món. Sony no es quedava enrere i ens mostrava el seu primera portàtil, la PSP. Malgrat ser una màquina molt bona i vendre’s bastant bé, avui dia segueix estant a anys llum de les vendes de la seva competidora. Al costat de PSP, durant aquest any, Sony també presenta el redisseny de PlayStation 2: la PsTwo. Ens acostem a l’any actual, però primer hem de passar per 2005, any en el qual comença el que denominem la “*Next-gen” (Següent Generació), amb l’aparició de Xbox 360. Sony se sumaria a aquesta nova generació a l’any següent, presentant el seu nova PlayStation 3, i Nintendo amb Wii. Cada consola ha estat criticada per diferents motius. La de Microsoft per les contínues fallades en el maquinari de la consola, la de Sony per l’escassesa de jocs i pel seu elevat preu i la de Nintendo per les seves pobres gràfics. La realitat és que aquestes tres consoles modernes tens més virtuts que fallades i segurament donaran moltes hores de diversió als seus posseïdors d’aquí que arribi la següent generació.

Dècada dels 90

septiembre 3, 2010 Deja un comentario

 Aquest període de temps ho podríem considerar com la dècada daurada dels videojocs. Apareixen consoles com la Super Nintendo, la qual arrasaria en tot el món, gràcies en part al llegat de la NES i tenint una de les màximes rivalitats que hi ha hagut en la història amb la Mega Drive.
Sega ens presenta el seu portàtil més famosa: Game Gear. Però mai podria plantar cara a la Game Boy ja que, entre altres factors, aquesta consola tenia molt poca durada de bateria i era d’una grandària més gran que la portàtil de Nintendo. De mentre Màster System II era llançada en el mercat nord-americà amb poc èxit, ja que el canvi de generació de consoles ja s’havia produït.
També se’ns presenta la Neo Geo de SNK, amb una tecnologia molt superior a la dels altres dispositius de l’època, però amb un preu molt elevat provocant que molt poca gent la pogués tenir en la seva llar. Tot això va ocórrer en 1990, i a l’any següent Sega llançaria el Mega CD. Amb aquest add-on pretenia aprofitar les capacitats de CD per a la Mega Drive. Però una falta total de suport per part de la companyia i els escassos jocs que van aparèixer en aquest format van provocar a poc a poc la desaparició del sistema.
Cal dir que no tot van ser fracassos para Sega. El mateix any que arriba el Mega CD a les botigues, també ho fa el famós Sonic. Arribava per a plantar cara a Mario i va tenir un gran èxit mundial arribant fins als 4 milions de còpies venudes. En Estats Units va ser triat com el personatge més volgut per davant de Micky Mouse i Michael Jordan. Altres jocs destacats que apareixen aquest any són els Lemmings i Street Fighter II.
Mai se sabrà el que hagués ocorregut si Nintendo hagués acceptat les negociacions amb Sony per a treure un add-on de CD per a la Super Nes. Finalment el projecte es va anul·lar i Sony va aprofitar per a crear la PlayStation.
1992 i 1993 també estarien plagats de jocs que avui dia s’han convertit en clàssics. Mortal Kombat, Wolfenstein 3D, Alone in the Dark, Doom i FIFA són un clar exemple d’això. Encara que també haurien moltes consoles que passarien sense pena ni glòria (Jaguar de Atari , 3DO), o que simplement no passarien d’un projecte (Wowow de Taito).
En 1994 Sega ens presenta altre add-on per al seu Mega Drive: el 32X. Van Intentar convèncer a la gent que si uníem a Mega Drive + Mega CD + 32X obtindríem un resultat semblat a la Saturn. Però això va provocar l’efecte contrari al desitjat i va fer que la gent esperés l’arribada de la nova consola en lloc de comprar el 32X. Per tant no va triomfar. Quan Saturn va sortir al mercat aquest mateix any, Sony estava a punt de treure el seu nova PlayStation, el que va provocar que Sega redissenyés ràpidament la seva consola, fent que hagués molt pocs jocs en el llançament, i que els quals estaven llests, s’haguessin acabat amb presses. Amb la sortida de la consola de Sony al mercat, la Saturn va ser perdent terrè i, posteriorment, amb l’arribada de Nintendo 64 quedaria relegada a un tercer lloc en la lluita pel mercat.


La qual si que va triomfar de manera espectacular va anar la PlayStation de Sony. A pesar de debutar en el mercat de sobretaula, va escombrar a tota la seva competència i es va convertir en una de les videoconsoles més venudes de la història. Tot podria haver canviat molt si Nintendo hagués acceptat les negociacions amb Sony per a incloure un sistema de CD en la Super NES. Però això mai ho arribarem a saber.
1995 seria un any ple de fracassos com el Virtual Boy de Nintendo, la Sega Nomad (versió portàtil de la Mega Drive) o la Pippin de Apple. En canvi en 1996 arriba la Nintendo 64, que malgrat quedar en segon lloc en el mercat, va tenir bones vendes i presentava un gran catàleg de jocs amb molta qualitat. Aquest any Nintendo presentaria un redisseny del seu portàtil: la Game Boy Pocket.
Ens avancem 3 anys per a veure l’aparició de l’última consola de Sega: la Dreamcast. Aquesta consola venia marcada pel fracàs de Saturn i amb una gran rival que estava a punt de sortir: PlayStation 2. Malgrat ser una bona consola va acabar fracassant i amb ella Sega es va retirar del mercat de les consoles de sobretaula. A la fi d’aquesta dècada ens trobem amb noves portàtils com la Game Boy Color, la Neo Geo Pocket i la Wonderswan.

Dècada dels 80

septiembre 3, 2010 Deja un comentario

En 1985, Nintendo llança el Super Mario Bros. Va crear un abans i un després en el món dels videojocs, arribant a vendre 10 milions de còpies.
La dècada dels 80 es caracteritza per la gran crisi que va afectar al món dels videojocs a principis d’ella. Nintendo començava a comercialitzar les seves primeres Game Watch i crearia el Donkey Kong, que va tenir un gran èxit. De mentre van arribant noves consoles al mercat com la Mattel Intellivision, Colecovision, el rediseny de la Atari 2600, la Atari 5200, la Mattel Intellivision II o ordinadors com el Commodore 64, el MSX i el ZX Spectrum. També arriba la Famicom a Japó, al principi amb problemes, però que colliria un tremend èxit convertint-se en la més venuda un any més tard. Durant aquest any apareixerien jocs com el Mario Bros o el Bomberman 
La crisi arriba quan el mercat es troba saturat de milers de jocs, uns clònics d’uns altres, i de desenes de consoles. Els comerços es troben amb una gran quantitat de material que no poden vendre, i han de rebaixar els preus de manera dràstica per a aconseguir algun benefici. Com a conseqüència de tot això, en tan solament un any els videojocs passen de ser la indústria amb major creixement a tenir la crisi més absoluta.
A l’any següent seguiria la crisi i és en 1985 quan la indústria es comença a recuperar. Nintendo llança el Super Mario Bros, que va crear un abans i un després en el món dels videojocs, arribant a vendre 10 milions de còpies, i apareixen mítics jocs com el Tetris. De mentre Sega llançaria la Màster System a Japó i un any més tard en Estats Units, on no tindria molt bones vendes.
La indústria segueix recuperant-se i apareixen grans jocs com el Legend of Zelda, Metroid, Arkanoid, Castlevania, Maniac Mansion, MegaMan, Metall Gear, etc.
A la fi d’aquesta dècada apareixerien els famosíssims Amiga 500 i Amiga 2000 i la Mega Drive sortiria a la venda a Japó, el que va fer que Sega li anés guanyant terreny a Nintendo a poc a poc. Al 1989 surt a la venda la Game Boy convertint-se en una supervents en poc temps. Aquest any seria el naixement de la portàtil més famosa de tots els temps.

Dècada dels 70

septiembre 3, 2010 Deja un comentario

Ens endinsem en els anys 70 amb un Ralph Baer, que al costat d’un equip havia aconseguit fer funcionar (en 1967) un joc de ping pong per a dos jugadors.Però, com de costum, el problema estava a l’hora de comercialitzar el projecte. Va preguntar a moltes empreses i sempre va obtenir respostes negatives per la seva banda, fins que va trobar a Magnavox (on treballava Bill Enders, el qual els va parlar del projecte de Baer).Finalment aquesta empresa sí que accepta les condicions i comença a treballar per a comercialitzar-la.
En 1972 es llança la Magnavox Odyssey al mercat, amb 12 jocs diferents. Aquesta consola solament podia funcionar en els televisors de la mateixa marca. Per altra banda ens trobem amb Bushnell i Ted Dabney que ajunten fons per a crear una empresa. El nom d’aquesta empresa seria Atari. Quan Bushnell assisteix a la Magnavox Profit Caravan d’aquest mateix any i veu la consola d’aquesta companyia, té la genial idea de crear un joc similar. Contracten a Allan Alcorn i li encarreguen el projecte. Tres mesos més tard ja té un prototip operatiu i a Bushnell i Dabney els encanta. Ho bategen com Pong. Introdueixen aquest nou joc en bars i de seguida causa una gran sensació, arribant-se fins a “espatllar” les màquines degut al fet que les caixes de les monedes estaven a vessar. Pong seria el major èxit mai vist en la indústria dels videojocs fins a aquest moment. No obstant això Bushnell tindria problemes amb Baer, ja que aquest últim li acusava de plagi del seu joc. Finalment aconsegueixen un tracte del que Bushnell surti completament beneficiat.
A partir de l’èxit de Pong, Atari comença a créixer d’una manera espectacular, amb les seves fàbriques treballant sense parar 16 hores seguides creant mobles de Pong. Això va dur A Atari a treure nous jocs en el mercat com Space Race, Pong Doubles i Gotcha. No obstant això, cap d’aquests va arribar a obtenir l’èxit de Pong.
Moltes empreses comencen a copiar-li les idees a Bushnell i la competència creix. Atari llavors es posa les piles i comença a treure jocs cada mes. Fins i tot Bushnell ha de crear una empresa d’amagat (KeeGames) per a fer veure al consumidor que havia real competència i de passada col·locar un major percentatge de màquines en els salons recreatius.

Channel F

Aquesta és la primera consola que va utilitzar cartutxos per a emmagatzemar els seus jocs. Bushnell va veure en això un negoci rodó i va decidir que els seus beneficis s’orientarien a vendre més programari en lloc de maquinari.

Anys més tard, en 1974, arribaria el Home Pong, màquina que permetia jugar al Pong en els televisors de les cases. Però, com ja hem comentat abans, comercialitzar aquest tipus de “invents” era molt difícil en l’època. Finalment arriben a un acord amb Tom Quinn para treure-la al mercat, encara que Bushnell necessita demanar un préstec a Don Valentine (fundador de Sequoia Cabdal) per a poder pagar el preu de fabricació de totes les seves unitats. Amb els diners i les mans de Bushnell, Home Pong arribaria a les llars i Atari estaria en el seu moment més dolç, amb grans ingressos.
En 1976 arriba la Telstar de Coleco tenint un èxit total en vendes, però Atari contraatacaría amb el Breakout de Steve Jobs. Va Acabar sent el millor joc de l’any i el primer clon de Pong que aconseguia ser més addictiu que l’original. Aquest mateix any arriba la Channel F de Fairchild, màquina que utilitzava cartutxos per a emmagatzemar els seus jocs, i Bushnell vés en això un negoci rodó. Però necessitava crear una màquina per a això. Tot això implicava una gran inversió de capital i Atari, en aquests moments, caminava escassa d’això. Es va haver de posar en venda i va ser Warner Communications qui la va adquirir per 28 milions de dòlars.
Amb tot aquest pressupost, Atari llança al 1977 la VCS 2600 amb nou jocs. El negoci a partir d’ara s’orientaria a vendre programari en lloc de maquinari. I de mentre Nintendo llançava la seva primera consola a Japó: La Color TV Game 6.

En 1978 arribaria el mític Space Invaders de Taito. Va ser un èxit absolut, arribant a provocar que el govern nipón quadruplicara la producció de monedes ien, per la seva escassesa a causa del joc. Un any més tard (amb Bushnell ja fora de l’empresa a causa de discrepàncies amb la cúpula directiva) Atari ens presenta el Asteroids, sent un superventes, destronant al Space Invaders. Altre gran joc que va arribar el Pac Man de Namco. Va suposar una revolució total en els videojocs. Va tenir tant èxit que fins a es li va dedicar una portada en la revista Estafi Magazine, una sèrie de dibuixos i una cançó. Se li considera com el videojoc més influent de la història al costat del Pong.

Els inicis

septiembre 2, 2010 Deja un comentario

Durant bastant temps ha estat complicat assenyalar com va ser el primer videojoc, principalment a causa de les múltiples definicions d’aquest que s’han anat establint, però es pot considerar com primer videojoc el Nought and crosses, també anomenat OXO, desenvolupat per Alexander S. Douglas en 1952. El joc era una versió computeritzada del tres en ratlla que s’executava sobre la EDSAC i permetia enfrontar a un jugador humà contra la màquina.
En 1957 William Higginbotham va crear, servint-se d’un programa per al càlcul de trajectòries i un osciloscopi, Tennis for Two: un simulador de tennis per a entreteniment dels visitants del Brookhaven National Laboratory. Aquest videojoc va ser el primer a permetre el joc entre dos jugadors humans. Quatre anys més tard, en 1961, Steve Russell, un estudiant de l’Institut de Tecnologia de Massachussets, va dedicar sis mesos a crear un joc per a computadora usant gràfics vectorials: Spacewar!. En aquest joc, dos jugadors controlaven l’adreça i la velocitat de dues naus espacials que lluitaven entre elles. El videojoc funcionava sobre un PDP-1 i va anar el primer a tenir un cert èxit encara que tot just va ser conegut fora de l’àmbit universitari.
En 1966 Ralph Baer va començar a desenvolupar al costat de Bob Tremblay un projecte de videojoc anomenat Fox and Hounds donant inici al videojoc domèstic. Aquest projecte evolucionaria fins a convertir-se en la Magnavox Odyssey, la primera consola domèstica de videojocs llançada en 1972 que es connectava a la televisió i que permetia jugar a diversos jocs pregrabats. La Odyssey Home System Entertainment és considerada la primera generació de videoconsoles.
L’evolució es començava a notar 4 anys després, en 1975, amb la sortida del primer joc en color, Indi 800, que permetia que juguessin simultàniament 8 jugadors. Era un joc pertanyent també a Atari.
Un any després Steve Jobs i Steve Wozniak, programadors ambdós d’Atari, van desenvolupar un joc que igual que Pong ha passat a la història com un dels grans clàssics. El que no sap gairebé ningú és que aquest joc era solament una versió per a un jugador del ja molt nomenat Pong: Breakout, el famós joc dels maons. En 1978 els dos Steves van fundar Apple Computer independents de Atari i per tant, gràcies a Pong, ara l’amigable poma d’arc de Sant Martí (logotip de Apple) ha aconseguit ser la marca més coneguda en l’univers de la computació.

Però remuntem-nos encara més enrere, a l’any 1889, fa més de 115 anys. A Kyoto (Japó) una empresa fabricava cartes per al joc japonès Hanafunda (naips fets a mà i molt detallats). L’empresa no era altra que Nintendo (sí, el mateix Nintendo que ha creat el Mario Sunshine o el*Metroid Prevalgui!). El fundador era el besavi del president actual: Fusajiro Yamauchi.
En alguns anys el negoci es va anar estenent i per als anys 40 les cartes ja es distribuïen en terres americanes, mantenint l’èxit que anava en augment. Aviat van signar acords amb Disney i altres companyies per a poder afegir els seus dissenys als naips i a poc a poc Nintendo va ser fent-se gran. En els 60 van començar a distribuir joguines i en 1975, associats amb Mitsubisi, Nintendo va començar a crear el més semblat a un videojoc. Per fi, 3 anys després treuen les seves primeres consoles: TV Game 15 i TV Game 16 amb jocs típics de tennis, cotxes… etc.
En 1980 es comencen a distribuir les Game i Watch, (avui peces de col•leccionista) les primeres consoles portàtils del món, precursores de Game Boy.
Aquest mateix any Shigeru Miyamoto, un jove programador de Nintendo va crear per a arcade l’avui també súper clàssic Donkey Kong. El protagonista era un monigote anomenat en principi Jumpman que havia d’anar saltant barrils fins a arribar a la seva estimada princesa, segrestada per un mico gegant. Arran del tremend èxit collit pel joc, Jumpman va canviar el seu nom per Mario, i… coses de la vida, el lampista Mario és un dels personatges més famosos en el món dels videojocs i la mascota de Nintendo des de llavors.