Archivo

Archive for the ‘dècada dels 70’ Category

Dècada dels 70

septiembre 3, 2010 Deja un comentario

Ens endinsem en els anys 70 amb un Ralph Baer, que al costat d’un equip havia aconseguit fer funcionar (en 1967) un joc de ping pong per a dos jugadors.Però, com de costum, el problema estava a l’hora de comercialitzar el projecte. Va preguntar a moltes empreses i sempre va obtenir respostes negatives per la seva banda, fins que va trobar a Magnavox (on treballava Bill Enders, el qual els va parlar del projecte de Baer).Finalment aquesta empresa sí que accepta les condicions i comença a treballar per a comercialitzar-la.
En 1972 es llança la Magnavox Odyssey al mercat, amb 12 jocs diferents. Aquesta consola solament podia funcionar en els televisors de la mateixa marca. Per altra banda ens trobem amb Bushnell i Ted Dabney que ajunten fons per a crear una empresa. El nom d’aquesta empresa seria Atari. Quan Bushnell assisteix a la Magnavox Profit Caravan d’aquest mateix any i veu la consola d’aquesta companyia, té la genial idea de crear un joc similar. Contracten a Allan Alcorn i li encarreguen el projecte. Tres mesos més tard ja té un prototip operatiu i a Bushnell i Dabney els encanta. Ho bategen com Pong. Introdueixen aquest nou joc en bars i de seguida causa una gran sensació, arribant-se fins a “espatllar” les màquines degut al fet que les caixes de les monedes estaven a vessar. Pong seria el major èxit mai vist en la indústria dels videojocs fins a aquest moment. No obstant això Bushnell tindria problemes amb Baer, ja que aquest últim li acusava de plagi del seu joc. Finalment aconsegueixen un tracte del que Bushnell surti completament beneficiat.
A partir de l’èxit de Pong, Atari comença a créixer d’una manera espectacular, amb les seves fàbriques treballant sense parar 16 hores seguides creant mobles de Pong. Això va dur A Atari a treure nous jocs en el mercat com Space Race, Pong Doubles i Gotcha. No obstant això, cap d’aquests va arribar a obtenir l’èxit de Pong.
Moltes empreses comencen a copiar-li les idees a Bushnell i la competència creix. Atari llavors es posa les piles i comença a treure jocs cada mes. Fins i tot Bushnell ha de crear una empresa d’amagat (KeeGames) per a fer veure al consumidor que havia real competència i de passada col·locar un major percentatge de màquines en els salons recreatius.

Channel F

Aquesta és la primera consola que va utilitzar cartutxos per a emmagatzemar els seus jocs. Bushnell va veure en això un negoci rodó i va decidir que els seus beneficis s’orientarien a vendre més programari en lloc de maquinari.

Anys més tard, en 1974, arribaria el Home Pong, màquina que permetia jugar al Pong en els televisors de les cases. Però, com ja hem comentat abans, comercialitzar aquest tipus de “invents” era molt difícil en l’època. Finalment arriben a un acord amb Tom Quinn para treure-la al mercat, encara que Bushnell necessita demanar un préstec a Don Valentine (fundador de Sequoia Cabdal) per a poder pagar el preu de fabricació de totes les seves unitats. Amb els diners i les mans de Bushnell, Home Pong arribaria a les llars i Atari estaria en el seu moment més dolç, amb grans ingressos.
En 1976 arriba la Telstar de Coleco tenint un èxit total en vendes, però Atari contraatacaría amb el Breakout de Steve Jobs. Va Acabar sent el millor joc de l’any i el primer clon de Pong que aconseguia ser més addictiu que l’original. Aquest mateix any arriba la Channel F de Fairchild, màquina que utilitzava cartutxos per a emmagatzemar els seus jocs, i Bushnell vés en això un negoci rodó. Però necessitava crear una màquina per a això. Tot això implicava una gran inversió de capital i Atari, en aquests moments, caminava escassa d’això. Es va haver de posar en venda i va ser Warner Communications qui la va adquirir per 28 milions de dòlars.
Amb tot aquest pressupost, Atari llança al 1977 la VCS 2600 amb nou jocs. El negoci a partir d’ara s’orientaria a vendre programari en lloc de maquinari. I de mentre Nintendo llançava la seva primera consola a Japó: La Color TV Game 6.

En 1978 arribaria el mític Space Invaders de Taito. Va ser un èxit absolut, arribant a provocar que el govern nipón quadruplicara la producció de monedes ien, per la seva escassesa a causa del joc. Un any més tard (amb Bushnell ja fora de l’empresa a causa de discrepàncies amb la cúpula directiva) Atari ens presenta el Asteroids, sent un superventes, destronant al Space Invaders. Altre gran joc que va arribar el Pac Man de Namco. Va suposar una revolució total en els videojocs. Va tenir tant èxit que fins a es li va dedicar una portada en la revista Estafi Magazine, una sèrie de dibuixos i una cançó. Se li considera com el videojoc més influent de la història al costat del Pong.

Anuncios