Archivo

Posts Tagged ‘indústria’

La indústria espanyola del dibuix animat

agosto 2, 2010 Deja un comentario

Indubtablement, a causa de la precarietat industrial del cinema espanyol, els seus animadors han hagut de lluitar contra innombrables inconvenients, a pesar d’haver acreditat les seves possibilitats en el mercat internacional. Un exemple clàssic d’aquesta capacitat de lluita és el filmi Garbancito de La Manxa (1945), rodat en una època d’estretors econòmiques. Posteriors dibuixants han hagut d’enfrontar-se a la dificultat de fer dibuixos animats a Espanya. Cruz Delgado mostra la seva habilitat en llargmetratges com Màgica aventura (1972) i telesèries de la qualitat del Quixot de La Manxa (1979-1981).

Altre conegut animador espanyol, José Luis Moro, roda espais televisius d’èxit i culmina la seva labor en el camp del llargmetratge. No obstant això, les dificultats prevalen sobre els èxits.
Lamentablement, a Espanya es considera que el cinema infantil és una mica passat de moda, a diferència del que succeeix a França o Alemanya, on les ajudes institucionals al dibuix animat són extraordinàries. Davant semblant panorama, la majoria dels estudis espanyols treballen per encàrrec d’empreses estrangeres. Molta gent desconeix que aquí s’han rodat diverses pel·lícules de Asterix i telesèries com Els Picapedra (1960-1972). Amb aquest tipus de treball han sorgit nous professionals, però hagués estat encara millor que també es realitzés producció nacional.
A l’hora de la veritat, la filmografia espanyola de dibuixos animats és bastant reduïda i tot just podem destacar llargmetratges menjo Garbancito de La Manxa (1945), d’Arturo Moreno, i El Mag dels Somnis (1966), de Francisco Macián. Protagonitzava aquest últim títol la Família Telerín, ideada per José Luis Moro, qui també va dirigir, al costat del seu germà Santiago, dues pel·lícules per encàrrec de la companyia mexicana Televicine, Katy (1983) i Katy, Kiki i Koko (1988).
A més de totes les meves produccions, podem afegir a la llista dos films rodats a Catalunya –Peraustrinia 2004 (1989), d’Ángel García, i Despertaferro, el crit del foc (1990), de Jordi Amorós– i altres dos rodats al País Basc –La llegenda del vent del nord (1992), de Carlos Varela i Maite Ruiz de Austri, i El retorn del vent del nord (1993), de Maite Ruiz de Austri–, produïts gràcies a les ajudes econòmiques vigents en ambdues comunitats autònomes. Però el conjunt final tot just arriba a sumar quinze llargmetratges.
Per sort, una nova generació d’animadors imposa un nou ritme en el sector. A aquesta fornada pertanyen títols com Pérez, el ratoncito dels teus somnis (2006), una coproducció hispanoargentina de Juan Pablo Buscarini; Nocturna (2007), d’Adrià García; i El Cid, la llegenda (2003) i Donkey Xote (2007), ambdues de José Pou. Encara més esperançador és el futur per als creadors que empren l’ordinador. De fet, les animacions informàtiques conten a Espanya amb una demanda creixent, i es perfilen com el futur de la professió en el segle XXI.