Archivo

Posts Tagged ‘inicis’

Els inicis

septiembre 2, 2010 Deja un comentario

Durant bastant temps ha estat complicat assenyalar com va ser el primer videojoc, principalment a causa de les múltiples definicions d’aquest que s’han anat establint, però es pot considerar com primer videojoc el Nought and crosses, també anomenat OXO, desenvolupat per Alexander S. Douglas en 1952. El joc era una versió computeritzada del tres en ratlla que s’executava sobre la EDSAC i permetia enfrontar a un jugador humà contra la màquina.
En 1957 William Higginbotham va crear, servint-se d’un programa per al càlcul de trajectòries i un osciloscopi, Tennis for Two: un simulador de tennis per a entreteniment dels visitants del Brookhaven National Laboratory. Aquest videojoc va ser el primer a permetre el joc entre dos jugadors humans. Quatre anys més tard, en 1961, Steve Russell, un estudiant de l’Institut de Tecnologia de Massachussets, va dedicar sis mesos a crear un joc per a computadora usant gràfics vectorials: Spacewar!. En aquest joc, dos jugadors controlaven l’adreça i la velocitat de dues naus espacials que lluitaven entre elles. El videojoc funcionava sobre un PDP-1 i va anar el primer a tenir un cert èxit encara que tot just va ser conegut fora de l’àmbit universitari.
En 1966 Ralph Baer va començar a desenvolupar al costat de Bob Tremblay un projecte de videojoc anomenat Fox and Hounds donant inici al videojoc domèstic. Aquest projecte evolucionaria fins a convertir-se en la Magnavox Odyssey, la primera consola domèstica de videojocs llançada en 1972 que es connectava a la televisió i que permetia jugar a diversos jocs pregrabats. La Odyssey Home System Entertainment és considerada la primera generació de videoconsoles.
L’evolució es començava a notar 4 anys després, en 1975, amb la sortida del primer joc en color, Indi 800, que permetia que juguessin simultàniament 8 jugadors. Era un joc pertanyent també a Atari.
Un any després Steve Jobs i Steve Wozniak, programadors ambdós d’Atari, van desenvolupar un joc que igual que Pong ha passat a la història com un dels grans clàssics. El que no sap gairebé ningú és que aquest joc era solament una versió per a un jugador del ja molt nomenat Pong: Breakout, el famós joc dels maons. En 1978 els dos Steves van fundar Apple Computer independents de Atari i per tant, gràcies a Pong, ara l’amigable poma d’arc de Sant Martí (logotip de Apple) ha aconseguit ser la marca més coneguda en l’univers de la computació.

Però remuntem-nos encara més enrere, a l’any 1889, fa més de 115 anys. A Kyoto (Japó) una empresa fabricava cartes per al joc japonès Hanafunda (naips fets a mà i molt detallats). L’empresa no era altra que Nintendo (sí, el mateix Nintendo que ha creat el Mario Sunshine o el*Metroid Prevalgui!). El fundador era el besavi del president actual: Fusajiro Yamauchi.
En alguns anys el negoci es va anar estenent i per als anys 40 les cartes ja es distribuïen en terres americanes, mantenint l’èxit que anava en augment. Aviat van signar acords amb Disney i altres companyies per a poder afegir els seus dissenys als naips i a poc a poc Nintendo va ser fent-se gran. En els 60 van començar a distribuir joguines i en 1975, associats amb Mitsubisi, Nintendo va començar a crear el més semblat a un videojoc. Per fi, 3 anys després treuen les seves primeres consoles: TV Game 15 i TV Game 16 amb jocs típics de tennis, cotxes… etc.
En 1980 es comencen a distribuir les Game i Watch, (avui peces de col•leccionista) les primeres consoles portàtils del món, precursores de Game Boy.
Aquest mateix any Shigeru Miyamoto, un jove programador de Nintendo va crear per a arcade l’avui també súper clàssic Donkey Kong. El protagonista era un monigote anomenat en principi Jumpman que havia d’anar saltant barrils fins a arribar a la seva estimada princesa, segrestada per un mico gegant. Arran del tremend èxit collit pel joc, Jumpman va canviar el seu nom per Mario, i… coses de la vida, el lampista Mario és un dels personatges més famosos en el món dels videojocs i la mascota de Nintendo des de llavors.

Inicis de l’animació

julio 17, 2010 Deja un comentario

La definició correcta de la paraula animació prové del llatí, lexema anima, que significava ànima. Per tant, l’acció d’animar s’hauria de traduir com “dotar d’ànima”, referint-se a tot allò que no la tingués.

Com punt de partida tenim l’era del Paleolític, on l’home realitzava diversos traços amb els quals expressava les activitats realitzades diàriament. En la cova de Altamira s’han trobat la presència d’animals policroms tractats amb estil naturalista, entre els quals predominen els bisons amb actituds diverses que, a més, constituïen escenes que connoten moviment la majoria de vegades. Aquest és, el primer indici que l’ésser humà tenia un gran anhel per plasmar el moviment. Altra mostra d’aquest això, és sense lloc a dubte, les grans parets de les tombes decorades, en l’antiga cultura Egípcia.
D’altra banda, Miguel Ángel, el genial artista del Renaixement, ja esbossava en molts dels seus dibuixos diversos moviments de llavis a l’emetre sons. D’aquesta manera, i amb la possibilitat de citar diversos exemples més, el concepte de moviment està present de manera perenne en el subconscient dels éssers humans.
Ha estat allí des de sempre, i crec que aquest gust per l’animació està en els nostres gens. L’essència del ser humà aquesta en crear-se a si mateix, és la nostra naturalesa, donar-li moviment al que semblés estar mort. És una forma de demostrar que estem vius i que tenim la capacitat de transmetre’l. Cap ressaltar, que no podem parlar d’animació sense abans tenir una referència sobre els aparells que ha desenvolupat l’home per a poder assolir aquesta comesa.