Archivo

Posts Tagged ‘pantalla joc’

Pantalla Talía

enero 19, 2011 Deja un comentario

Talía era la musa de la comèdia i de la poesia bucòlica o pastoral. Era una divinitat de caràcter rural i la hi representava generalment com una jove riallera, d’aspecte eixerit i mirada burleta, duent en les seves mans una màscara còmica i un bastó de pastor, una corona d’heura en el cap com símbol de la immortalitat i calçada de sandàlies. Talía era filla de Zeus i Mnemósine. Va ser mare amb Apol·lo dels Coribants

  • “La festiva”
  • És la protectora de la comèdia i la poesia pastoral.
  • Es sol representar com una jove riallera coronada d’heura, amb la màscara còmica i un bastó de pastor.

Pantalla Polímnia

enero 9, 2011 Deja un comentario

Disseny i proces de la pantalla de la musa Polímnia.

En la mitologia grega, Polímnia (en grec Πολυμνία “La de molts himnes”) és la musa de la poesia-lírica-sacra, és a dir, la dels cants sagrats. També se li considera com la musa de la retòrica i de la pantomima, això és, la mímica.
Se la sol representar tota vestida de blanc, recolzada o donant suport el colze sobre un pedestal o una roca, en actitud de meditació (pensant) amb un dit posat en la boca. Altres vegades, la hi representa duent unes cadenes com símbol del poder que exerceix l’eloqüència. En altres representacions, apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat. Aquesta musa va ser la qual li va ensenyar l’agricultura als homes.

  • “La de molts himnes”
  • Musa dels himnes sagrats.
  • Es sol representar amb una actitud de meditació, amb un dit sobre la boca, els colzes sobre un pedestal o pedra.

Categorías:Com, Projecte_Blank Etiquetas: ,

Pantalla Terpsicore

enero 9, 2011 Deja un comentario

Disseny i proces de la pantalla de la musa Terpsicore.

En la mitologia grega, Terpsícore (en grec Τερψιχόρη “La qual delecta en la dansa”) és la musa de la dansa, de la poesia lleugera pròpia per a acompanyar en el ball als cors de dansaires, i també se li considera com la musa del cant coral. Representada com una jove esvelta, amb un aire jovial i d’actitud lleugera. Guirlandes de flors formen la seva corona i entre les seves mans, fa sonar una lira. És filla de Zeus i de Mnemósine, com totes les muses. En algunes llegendes, Terpsícores (com la mare) juntament amb Aqueloo o Forcis (com el pare) apareixen com els progenitors de les sirenes (divinitats marines dotades d’una meravellosa veu), que van gosar competir amb les muses, qui les van derrotar i van arrencar les plomes. Avergonyides, les sirenes es van retirar a les costes de Sicília on, amb el seu cant, exercien tan poderosa atracció sobre els marins, que aquests no podien evitar que els seus navilis s’estavellessin contra les roques

  • “La que delecta en la dansa”
  • Representa la poesia lleugera, la dansa i coral dramàtica.
  • Diuen que és la mare de les sirenes.
  • Es sol representar asseguda amb una lira, o en situació d’acompanyar amb la seva música a corals de dansaires. 

Categorías:Com, Projecte_Blank Etiquetas: ,

Pantalla Erató

diciembre 30, 2010 Deja un comentario

Disseny i proces de la pantalla de la musa Erató.

En la mitologia grega, Erató (Ερατώ “L’amable” o “L’amorosa”) és la musa de la poesia, especialment de l’amorosa. Segons escriu Apolonio de Rodas en el tercer llibre de la Argonáutica, el seu nom té la mateixa arrel que Eros.
Des del Renaixement, la hi representa coronada amb murta i roses, duent una petita lira o una cítara entre les seves mans, instrument de corda que Hermes va inventar. En altres iconografies la hi representa duent una fletxa d’or, com reminiscència del ‘eros’, aquest sentiment que ella inspira. Als seus peus, generalment hi ha 2 tórtoles picotejant i, de vegades, al seu costat l’acompanya l’amor alat (el déu Eros) proveït d’un arc, fletxes, carcaix i, algunes vegades, d’una torxa encesa.
D’altra banda, existeix un petit vessant religiosa del comú cristianisme basat en la musa Erató. El seu nom és eratisme i els seus seguidors anhelen un món d’amor i desenfrenament eròtic. S’ha considerat com la seva bíblia la novel·la “Èxtasi” (Ecstasy), novel·la eròtica i de ciència ficció de l’autora Nina Bangs. Aquest llibre és la primera part d’una tetralogia, la “SagaZaga Mackenzie”, sent un dels personatges d’aquest llibre, la cridada Espurna d’Estrelles, la messies del Eratisme, gràcies a les seves arts seductores i les seves paraules relacionades completament al món eròtic-sexual. La principal concentració de eràtics del món es troba a Espanya, dispersa per Balears, Barcelona i Canàries.  

  • “La amable”
  • Musa de la lírica coral, especialment de la poesia amorosa.
  • Es sol representar amb una lira i en ocasions apareix amb el Deu Amor als seus peus.

 

Pantalla Clio

diciembre 30, 2010 Deja un comentario

Disseny i proces de la primera pantalla per el joc, la musa Clio.

En la mitologia grega, Clío (en grec Κλειώ Kleiô/, de l’arrel κλέω kleô/, ‘lloar’ o ‘cantar’) és la musa de la història i de la poesia heroica. Com totes les muses, és filla de Zeus i Mnemósine. Clío va tenir un fill amb Píero, rei de Macedònia, cridat Jacinto. Algunes fonts afirmen que també va ser mare de Himeneo.
Se la sol representar com una noia coronada amb llorers, duent una trompeta en la mà dreta i un llibre escrit per Tucídides en l’esquerra. A aquests atributs s’uneix de vegades el globus terraqüi sobre el qual posa i el Temps apareix al costat d’ell, per a mostrar que la Història abasta tots els llocs i totes les èpoques. De vegades les seves estàtues duen una guitarra en una mà i un plectre en l’altra, doncs també se li considerava la inventora de la guitarra. En altres representacions molt més clàssiques es representa a Clío duent en la seva mà esquerra un rotllo de papir i als seus peus, una capsa o caixa per a guardar rotllos.

  • “La que ofereix glòria”
  • Se li atribueix la història i la poesia heroica.

Categorías:Com, Projecte_Blank Etiquetas: , ,