Archive

Posts Tagged ‘Polímnia’

Pantalla Polímnia

enero 9, 2011 Deja un comentario

Disseny i proces de la pantalla de la musa Polímnia.

En la mitologia grega, Polímnia (en grec Πολυμνία “La de molts himnes”) és la musa de la poesia-lírica-sacra, és a dir, la dels cants sagrats. També se li considera com la musa de la retòrica i de la pantomima, això és, la mímica.
Se la sol representar tota vestida de blanc, recolzada o donant suport el colze sobre un pedestal o una roca, en actitud de meditació (pensant) amb un dit posat en la boca. Altres vegades, la hi representa duent unes cadenes com símbol del poder que exerceix l’eloqüència. En altres representacions, apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat. Aquesta musa va ser la qual li va ensenyar l’agricultura als homes.

  • “La de molts himnes”
  • Musa dels himnes sagrats.
  • Es sol representar amb una actitud de meditació, amb un dit sobre la boca, els colzes sobre un pedestal o pedra.

Categorías:Com, Projecte_Blank Etiquetas: ,

Les nou muses

octubre 19, 2010 Deja un comentario

“nueve son las diosas griegas inspiradoras de filósofos, poetas y artistas. Cuenta la mitología que fueron engendradas en nueve noches consecutivas”

CALÍOPE
En la mitologia grega, Calíope (en grec antic Καλλιόπη Kalliópê/, ‘la de la bella veu’) és la musa de la poesia èpica i l’eloqüència. Se la representa amb les característiques d’una noia d’aire majestuós, duent una corona daurada, emblema que segons Hesíodo indica la seva supremacia sobre les altres muses. S’adorna amb guirnaldes, duent una trompeta en una mà i un poema èpic en l’altra.
Com les altres muses, Calíope és filla de Zeus i Mnemósine (la Memòria). Es va casar amb Eagro i amb ell va ser mare de Orfeo, Marsias i Lli, si bé també es diu que el pare d’aquest últim va ser Apol·lo. Amb Estrimón, un dels oceànics, va ser mare de Reso, un rei tracia que va morir en la Guerra de Troia l’endemà de la seva arribada.

  • “La de la bella veu”
  • És la primera en dignitat i assisteix als venerables reis.
  • Protectora de la poesia èpica.
  • Representa la eloqüència.

CLÍO
En la mitologia grega, Clío (en grec Κλειώ Kleiô/, de l’arrel κλέω kleô/, ‘lloar’ o ‘cantar’) és la musa de la història i de la poesia heroica. Com totes les muses, és filla de Zeus i Mnemósine. Clío va tenir un fill amb Píero, rei de Macedònia, cridat Jacinto. Algunes fonts afirmen que també va ser mare de Himeneo.
Se la sol representar com una noia coronada amb llorers, duent una trompeta en la mà dreta i un llibre escrit per Tucídides en l’esquerra. A aquests atributs s’uneix de vegades el globus terraqüi sobre el qual posa i el Temps apareix al costat d’ell, per a mostrar que la Història abasta tots els llocs i totes les èpoques. De vegades les seves estàtues duen una guitarra en una mà i un plectre en l’altra, doncs també se li considerava la inventora de la guitarra. En altres representacions molt més clàssiques es representa a Clío duent en la seva mà esquerra un rotllo de papir i als seus peus, una capsa o caixa per a guardar rotllos.

  • “La que ofereix glòria”
  • Se li atribueix la història i la poesia heroica.

ÉRATO
En la mitologia grega, Erató (Ερατώ “L’amable” o “L’amorosa”) és la musa de la poesia, especialment de l’amorosa. Segons escriu Apolonio de Rodas en el tercer llibre de la Argonáutica, el seu nom té la mateixa arrel que Eros.
Des del Renaixement, la hi representa coronada amb murta i roses, duent una petita lira o una cítara entre les seves mans, instrument de corda que Hermes va inventar. En altres iconografies la hi representa duent una fletxa d’or, com reminiscència del ‘eros’, aquest sentiment que ella inspira. Als seus peus, generalment hi ha 2 tórtoles picotejant i, de vegades, al seu costat l’acompanya l’amor alat (el déu Eros) proveït d’un arc, fletxes, carcaix i, algunes vegades, d’una torxa encesa.
D’altra banda, existeix un petit vessant religiosa del comú cristianisme basat en la musa Erató. El seu nom és eratisme i els seus seguidors anhelen un món d’amor i desenfrenament eròtic. S’ha considerat com la seva bíblia la novel·la “Èxtasi” (Ecstasy), novel·la eròtica i de ciència ficció de l’autora Nina Bangs. Aquest llibre és la primera part d’una tetralogia, la “SagaZaga Mackenzie”, sent un dels personatges d’aquest llibre, la cridada Espurna d’Estrelles, la messies del Eratisme, gràcies a les seves arts seductores i les seves paraules relacionades completament al món eròtic-sexual. La principal concentració de eràtics del món es troba a Espanya, dispersa per Balears, Barcelona i Canàries.

  • “La amable”
  • Musa de la lírica coral, especialment de la poesia amorosa.
  • Es sol representar amb una lira i en ocasions apareix amb el Deu Amor als seus peus.

EUTERPE
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, “La molt agradable”, “La d’agradable geni” o “La de bon ànim”) és la Musa de la música, especialment protectora de l’art de tocar la flauta. Com les altres Muses era filla de Mnemósine i de Zeus. En general la hi representa coronada de flors i duent entre les seves mans el doble-flautí. En altres ocasions la hi representa amb altres instruments de música: violins, guitarres, tambor, etcètera. A la fi de l’època clàssica la hi denominava musa de la poesia lírica, i se li representava amb una flauta en la mà.
Uns pocs diuen que va inventar el aulos o flauta doble, encara que la majoria dels estudiosos de la mitologia concedeixen aquest honor a Atenea, com es dóna a conèixer en el mite de Marsias i el seu duel amb Apol·lo.

  • “La molt agradable”
  • Relacionada amb l’art de tocar la flauta.
  • Musa de la música i la poesia lírica.
  • Es sol representar amb una flauta.

MELPÓMENE
En la mitologia grega, Melpómene (en grec Μελπομένη “La melodiosa”) és una de les dues Muses del teatre. Inicialment era la Musa del Cant, de l’harmonia musical, però va passar a ser la Musa de la Tragèdia com és actualment reconeguda.
Melpómene és filla de Zeus i Mnemósine. Associada a Dioniso, inspira la tragèdia, la hi representa ricament vestida, gravi el continent i severa la mirada, generalment duu en la mà una màscara tràgica com el seu principal atribut. Va coronada amb una diadema i està calçada de coturns. També la hi representa donada suport sobre una maça per a indicar que la tragèdia és un art molt difícil que exigeix un geni privilegiat i una imaginació vigorosa. En algunes llegendes Melpómene apareix menjo mare de les sirenes, el pare de les quals seria Aqueloo o Forcis, el pare de les Gorgonas. En una de les seves mans sosté un ceptre i una corona, en l’altra, un punyal. es troba envoltada de fortaleses, armes i llorers i a la seva arrogància s’uneix la tristesa de la solitud. Un mite compte que Melpómene tenia totes les riqueses que podia tenir una dona, la bellesa, els diners, els homes, solament que tenint-lo tot no podia ser feliç, és el que duu al veritable drama de la vida, tenir tot no és suficient per a ser feliç.

  • “La melodiosa”
  • Musa de la tragèdia.
  • Es sol representar amb una màscara tràgica en una mà i un ganivet o massa a l’altra.

POLÍMNIA
En la mitologia grega, Polimnia (en grec Πολυμνία “La de molts himnes”) és la musa de la poesia-lírica-sacra, és a dir, la dels cants sagrats. També se li considera com la musa de la retòrica i de la pantomima, això és, la mímica.
Se la sol representar tota vestida de blanc, recolzada o donant suport el colze sobre un pedestal o una roca, en actitud de meditació (pensant) amb un dit posat en la boca. Altres vegades, la hi representa duent unes cadenes com símbol del poder que exerceix l’eloqüència. En altres representacions, apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat. Aquesta musa va ser la qual li va ensenyar l’agricultura als homes.

  • “La de mols himnes”
  • Musa dels himnes sagrats.
  • Es sol representar amb una actitud de meditació, amb un dit sobre la boca, els colzes sobre un pedestal o pedra.

TERPSÍCORE
En la mitologia grega, Terpsícore (en grec Τερψιχόρη “La qual delecta en la dansa”) és la musa de la dansa, de la poesia lleugera pròpia per a acompanyar en el ball als cors de dansaires, i també se li considera com la musa del cant coral. Representada com una jove esvelta, amb un aire jovial i d’actitud lleugera. Guirlandes de flors formen la seva corona i entre les seves mans, fa sonar una lira. És filla de Zeus i de Mnemósine, com totes les muses. En algunes llegendes, Terpsícores (com la mare) juntament amb Aqueloo o Forcis (com el pare) apareixen com els progenitors de les sirenes (divinitats marines dotades d’una meravellosa veu), que van gosar competir amb les muses, qui les van derrotar i van arrencar les plomes. Avergonyides, les sirenes es van retirar a les costes de Sicília on, amb el seu cant, exercien tan poderosa atracció sobre els marins, que aquests no podien evitar que els seus navilis s’estavellessin contra les roques

  • “La que delecta en la dansa”
  • Representa la poesia lleugera, la dansa i coral dramàtica.
  • Diuen que és la mare de les sirenes.
  • Es sol representar asseguda amb una lira, o en situació d’acompanyar amb la seva música a corals de dansaires. 

TALÍA
Talía era la musa de la comèdia i de la poesia bucòlica o pastoral. Era una divinitat de caràcter rural i la hi representava generalment com una jove riallera, d’aspecte eixerit i mirada burleta, duent en les seves mans una màscara còmica i un bastó de pastor, una corona d’heura en el cap com símbol de la immortalitat i calçada de sandàlies. Talía era filla de Zeus i Mnemósine. Va ser mare amb Apol·lo dels Coribants

  • “La festiva”
  • És la protectora de la comèdia i la poesia pastoral.
  • Es sol representar com una jove riallera coronada d’heura, amb la màscara còmica i un bastó de pastor.

URANIA
Urania (en grec Ουρανία “La celestial”) és, dintre de la mitologia grega, la musa de l’Astronomia i la Astrologia. Segons diferents fonts és filla d’Urà, engendrada sense mare o de Zeus i *Mnemósine. Urania és la mare de Lli el pare del qual era Apol·lo. És la menor de totes les muses.
Comunament la hi representa vestida de blau, color que representa la volta celeste, tenint a prop de si un globus terraqüi, en el qual amida posicions amb un compàs que duu en una de les seves mans. Té una corona o diadema formada per un grup d’estrelles, de les quals també el seu mantell va replet. Als seus peus, es troben espargits alguns instruments de matemàtiques, raó per la qual alguns la consideren de forma tàcita, com musa de les matemàtiques i de totes les ciències exactes.

  • “La celestial”
  • Musa de l’astronomia i la astrologia.
  • Es sol representar amb una esfera en una mà, una espiga a l’altra i coberta amb un mantell d’estrelles.

 

Inspirats per Calíope, Clío, Erato, Euterpe, Melpómene, Polímnia, Terpsícode, Talía i Urania, es podria concloure que tot ser humà és un artista en potència i que només depèn de les circumstàncies que el rodegen per que cadascun apliqui el seu art a la vida. Algú va dir una vegada “Som petits deus en potència” .