Archivo

Posts Tagged ‘scanner darkly’

Rotoscopia

agosto 7, 2010 Deja un comentario

La tècnica de la rotoscopia consisteix en el redibuixat manual d’un contorn frame a frame, prenent com base una seqüència d’imatges d’acció real, prèviament filmada en cinema o gravada en vídeo. D’aquesta manera es genera una silueta que es mou de manera realista i que podem usar com màscara per a compondre amb altres imatges o com referència per a animar un personatge.
Orígens
La rotoscopia té el seu origen en l’animació tradicional allà per principis del segle xx i en concret de la mà de Max Fleisher, un pioner de l’animació. Fleisher, va ser qui va tenir per primera vegada la feliç idea de filmar actors reals davant la càmera i després usar els seus moviments i contorns com referència per a crear dibuixos animats i intentar millorar així els primers cartons, que per aquell temps mancaven de moviments realistes i naturals. En 1915, junt són el seu germa Dave, qui actuava davant la càmera com model, va crear el primer personatge rotoscopiat de la història: Koko el pallasso. Una vegada filmat l’actor, s’usava una màquina de rotoscopia, inventada pels Fleisher, que projectava la imatge sobre un escriptori transparent i sobre aquest es dibuixava, frame a frame, el personatge. Betty Boop, Popeye, Els Viatges de Gulliver… són algunes de les primeres criatures animades en beneficiar-se d’aquesta tècnica.
A poc a poc la tècnica es va anar perfeccionant i difonent. Així, ja en els anys 30, va ser adoptada pel competidor dels Estudis Fleisher, Walt Disney. Disney la va usar per primera vegada en la seva pel•lícula de Blancanieves i els Set Nans i seguiria usant-la de forma intermitent durant tota la seva carrera. Però a pesar dels seus beneficis, la tècnica de la rotoscopia també tenia detractors. Alguns van arribar a afirmar que era un procés només apte per a animadors sense el suficient talent i que produïa imatges massa “literals”.
Aplicació als efectes especials
Lluny de la polèmica, la rotoscopia es va afermar com tècnica madura i va donar el salt al món dels efectes especials en el cinema, on es va adoptar com recurs per a crear màscares i compondre diverses capes d’imatges. D’aquesta manera, la rotoscopia s’emprava (i s’empra) per a salvar i retallar parts del fotograma que després se superposen amb altres preses. S’obria un camp de possibilitats per als efectes especials: substituir fons, retallar personatges i canviar-los de lloc, eliminar objectes sobrants d’una escena…
Usos actuals
Mentrestant, en el món de l’animació, seguirien sorgint llargmetratges com El Senyor dels Anells (1978) o Tigra, Gel i Foc (1983) de Ralph Bakshi, amb una forta base de rotoscopia. Bakshi ha arribat a reconèixer que “odia” la rotoscopia, però que era l’única manera d’escometre escenes de certa complexitat en l’època en la qual va realitzar els seus llargmetratges. Ara tots aquests processos es realitzen amb CGI (Imatges genaradas per ordinador), però la base segueix sent la mateixa: la captura de moviment real, en aquest cas, no amb rotoscopia manual, sinó amb emissors i sensors que reconeixen el moviment de l’actor i ho envien directament a la màquina.
Avui dia, hi ha qui encara aconsegueix fer-li un volt de rosca més a la ja gairebé centenària rotoscopia. És el cas de Richard Linklater, director de Walking life (2001) i Scanner Darkly (2006). Amb aquests dos films, i en concret amb Scanner Darkly, Linklater aconsegueix uneixi sorprenent estètica de còmic i imatge real barrejades, mai vista abans en animació. La seva base és rotoscopia pura, ajudada de les tècniques actuals (tabletes wacom, mac G5…), molta paciència, i gairebé desesper, tal com el mateix director ha arribat a reconèixer, hagut de la lentitud del procés.