Archivo

Posts Tagged ‘tècnica’

Tweening

agosto 8, 2010 Deja un comentario

Tweening, forma curta per a intermedi in-betweening, o intermediació és el procés de generar marcs intermedis entre dues imatges per a donar l’aspecte que la primera imatge es converteix suaument en la segona imatge. Tweening és un procés dominant en tots els tipus d’animació, incloent l’animació per computadora. El programari sofisticat d’animació permet identificar objectes específics en una imatge i definir com han de moure’s i canviar durant el procés de “tweening”. En un procés tradicional d’animació, els artistes dibuixen els marcs més importants, “claus” o “puntes” per a l’animació de caràcters o de qualsevol altre objecte animat.
Els “betweeners”, o “intermediaris”, dibuixen els marcs entre els keyframes que l’artista ha dibuixat. Per exemple, certa historieta pot requerir 25 cel·les per segon. L’artista de la historieta dibuixarà solament una sèrie de 10 cel·les importants. Les cel·les restants són dibuixades per in-betweeners, i aquests dibuixos es processen més a fons per al seu ús en la historieta final.

Anuncios

Scanimate

agosto 7, 2010 Deja un comentario

Scanimate és el nom d’un sistema d’animació analògica per ordinador creat per estudiants de la Universitat de Denver en 1969 i explotat des d’inici dels 70 fins a principis dels 80. Els sistemes Scanimate s’utilitzaven per a produir gran part de les animacions vistes en la televisió entre finals dels anys 1970 i principis dels 80 en publicitat, promocions i obertures de programes. Una dels principals avantatges que el sistema Scanimate tenia sobre l’animació basada en pel·lícula i l’animació per ordinador era la capacitat de crear animacions en temps real. La rapidesa amb que l’animació podia ser produïda en el sistema, així com la seva gamma de possibles efectes, va ajudar a reemplaçar les tècniques d’animació basades en pel·lícula per als gràfics en televisió. A mitjan els anys 80, va ser reemplaçada per l’animació digital per ordinador, que produïx imatges més nítides i gràfics 3D més sofisticats.
Les animacions creades en Scanimate i altres sistemes analògics d’animació per ordinador tenen una sèrie de característiques pròpies que els distingeixen de l’animació basada en pel·lícula: El moviment és molt fluid, utilitzant tots els 60 camps per segon en el format de vídeo NTSC o 50 camps en el PAL, en lloc dels 24 quadres per segon que utilitza la pel·lícula, els colors són molt més brillants i saturats, i les imatges tenen un aspecte molt “electrònic” resultat de la manipulació directa de senyals de vídeo a través de la qual Scanimate produeix les imatges. Les animacions per aquest sistema costaven un luxe per a l’època: cap a 1979, crear una animació per a televisió en Scanimate costava aproximadament 2.500 USD (que en preus de 2008 equivaldria a prop de 12.000 USD). Tot just es van construir 16 màquines d’aquest tipus. Les més conegudes per realitzar animacions d’aquest tipus van ser Image West a Los Àngeles, Califòrnia, i Dolphin Productions a Nova York. En Amèrica Llatina, solament va haver dos propietaris de Scanimate: Telerey, S. a. de C.V. (actual Multivisió) i que en els anys 70 i 80 era una divisió de Televisa, amb seu a Ciutat de Mèxic i Televisió Nacional de Xile, que complementaria el Scanimate amb un Ampex AVA-1 en 1982, fins a reemplaçar-los per un Quantel Paintbox amb Ampex ADO en 1988. Les altres productores, emissores i xarxes de televisió manaven a realitzar les seves animacions a l’exterior, i arribaven al país d’emissió via aèria.

Full motion video

agosto 7, 2010 Deja un comentario

Full Motion Video o, simplement, FMV (vídeo de moviment complet) són gràfics en moviment creats per ordinador, usats normalment en videojocs. Es tracta de vídeos que es graven en alta resolució a partir d’ordinadors molt potents; així, l’única cosa que ha de fer la consola és reproduir-los com si d’una pel•lícula es tractés, i no crear-los amb el seu maquinari i programari com fa amb els gràfics del joc, procés que requereix molta capacitat de processament (que en aquells dies era poca). Les primeres aparicions es van donar en els videojocs de la consola Sega Mega CD. Aquest sistema atorga una major interacció i introducció del jugador amb el joc, a més de fer el progrés del mateix molt més cridaner en comparació dels sprites emprats per a la part jugable. En els seus començaments era una manera efectiva i cara de fer els jocs més atractius, però la tecnologia avança molt ràpid i ja comencen a ser innecessaris, al ser els gràfics del joc en si mateix tan semblats al que es podria veure amb FMV.